Pàgines

dissabte, 1 de setembre del 2007

A Madrid, com a turista


No és fàcil tornar a mirar-te la mateixa ciutat, ara amb ulls de turista. Quan comentava a amics que anava a passar uns dies de vacances a Madrid, trobava comentaris de tota mena, però la majoria amb les relacions polítiques com a rerefons: els uns per cantar-me'n les excel·lències en un intent de demostrar que eren capaços d'objectivar la realitat, uns altres per remarcar-ne el resultat de tants anys de centralisme depredador, i encara uns altres per retreure'n el tòpic de ciutat funcionarial. Suposo que tothom té la seva part de raó, i no podem evitar de donar una visió molt subjectiva fruit d'una experiència personal que no hauríem de generalitzar.

Durant el viatge d'anada, llegia en un diari una entrevista a un d'aquests polítics catalans afincats a Madrid, del PP. I deia que els catalans hauríem de ser més oberts, com els de Madrid, i viatjar més, i mirar-nos el país amb més perspectiva. Al final de l'entrevista, però, sense desdir-se del que acabava de dir, reconeixia que els catalans viatgem molt i que hi ha molts més catalans que visiten Madrid que madrilenys que visiten Barcelona. I certament, a Madrid trobava a cada cantonada catalans que visitaven la capital del Reino.

Quan em trobava a qualsevol carrer del centre de Madrid mirant un edifici singular, enmig de la indiferència de la gent que passava per allà, pensava en les vegades que enmig del Passeig de Gràcia un grup de turistes mirant o fotografiant qualsevol façana m'havien fet adonar de l'interès que podia despertar aquell edifici vist amb ulls de turista badoc. El centre de Madrid és realment interessant, sobretot si el contemplem des d'aquesta perspectiva superficial de visitant, càmera fotogràfica en mà, disposat a deixar-se soprendre per qualsevol singularitat. Si fos a París o a Berlin n'admiraria les belleses arquitectòniques sense aturar-me a pensar ni en el desequilibris pressupostaris de la capital en relació a la resta del país, ni en el pes desproporcionat d'edificis públics, ni en faria cap greuge comparatiu.