Pàgines

divendres, 2 de novembre del 2007

Creant estructures d'Estat... espanyol


Sembla que algú es va sorprendre que el Rei, en l'acte d'inauguració de la remodelació del Museu del Prado, a Madrid, remarqués que el museu "ens identifica com a nació".Per ells, és la cosa més natural del món. Saben que l'Estat es construeix des del poder, i no desaprofiten cap ocasió per a consolidar les estructures d'Estat, que després acaben denominant nació per a fondre'ls en un mateix concepte d'Estat-Nació. És aquí que tot i tenir molt clar que som una nació no acabem de trobar (o no gosem) la manera que crear-nos estructures d'Estat que ens acostin a una nació més sobirana.

Aquest era un dels aspectes positius que tenia la ponència de la Conferència Nacional d'ERC, tot i que després en el redactat final aquest tema va quedar encara més aigualit. Una cosa és anar treballant per aconseguir disposar algun dia d'una majoria social partidària d'exercir el dret a decidir, i l'altra és que mentrestant no puguem anar creant les nostres estructures d'Estat. Ara mateix, s'acaba d'encetar una nova etapa del desplegament de la Policia Catalana, de manera que ja només queden per completar les comarques tarragonines. Aquesta és, sens dubte, una de les grans estructures d'Estat de què es va dotar Catalunya, juntament amb la creació de la Televisió de Catalunya, i el model educatiu propi. Però des de fa temps, ni en els darrers governs de Jordi Pujol ni en els tripartits, no hi ha hagut iniciatives semblants amb la idea de crear noves estructures d'Estat (potser per això, per evitar posar-se tant al descobert, es va aigualir el tema en el redactat final de la ponència en la Conferència Nacional d'Esquerra).
Però no és només que no s'hagin creat estructures pròpies d'Estat, sinó que més aviat s'ha col·laborat en crear les estructures d'Estat, però de l'Estat Espanyol. Des d'una perspectiva espanyola, per tal d'evitar que es creïn estructures d'Estats a Catalunya, per exemple, el que cal és que l'Estat tingui la seva grapa posada en el màxim d'estructures perifèriques. El Museu del Prado pot ser un símbol identificador de la identitat nacional espanyola; però ni el MNAC ni el MACBA no ho poden ser respecte a la nació catalana. Entre altres coses, perquè, amb la complicitat del Govern català, els tentacles de l'Estat també arriben a aquestes institucions catalanes. Donar entrada a l'Estat, com s'ha fet des d'aquí, a aquestes institucions equival a posar-les al servei d'una estructura d'Estat en la qual aquests no ocupen sinó un lloc perifèric. El Govern espanyol enforteix així la seva estructura d'Estat, d'Estat Nació, i a més ho fa des de la prepotència colonial sabent que per quatre quartos tindrà comprats, i calladets, els súbdits de les colònies. Per entendre'ns, la reforma del Prado, a Madrid, ha costat 152 milions d'euros, mentre que la participació de l'Estat al MNAC (el preu que justifica la presència de l'Estat) és de 2'5 milions, i en el cas del MACBA es queda al milió peladet. I així podríem anar citant altres equipaments i institucions del país.