Pàgines

dijous, 1 d’agost del 2013

O ho prohibim o ens atenem a les conseqüències

Tot i que el cas de l’Ester Quintana és el que ha ocupat més pàgines a la premsa, no és pas l’únic. Hi ha hagut i hi continua havent casos de denúncies de ciutadans que en algun moment s’han sentit agredits per la policia catalana, i casos de gent que ha sortit malferida d’alguna de les seves actuacions. Només cal veure reportatges i notícies d’actuacions policials, absolutament injustificables, agredint a tort i a dret ciutadans, manifestants o no, que es trobaven indefensos i que no feien cap ús de la violència; i això passa amb la policia catalana, com també passa amb les policies d’arreu del món.

Algú podria pensar, i jo mateix ho he dit alguna vegada, que hem perdut l’oportunitat, en crear una policia de bell nou, de fer un cos de policia modèlic, pensat i instruït per a ser una eina al servei del país i dels ciutadans. Però, ben mirat, si això no passa enlloc del món, també té sentit preguntar-se per quina raó nosaltres no hem de tenir una policia com la de qualsevol país normal. I arreu veiem cossos policials ensinistrats molt més per a la repressió que per a la protecció dels drets dels ciutadans; com per exemple el dret de manifestació. D’imatges incomprensibles de cossos uniformats carregant sense solta ni volta contra manifestants inofensius n’hem vist de tots els països. I se suposa que els agents de la policia, d’aquí i d’arreu, immersos en una estructura gairebé militar el que no farien mai seria emprendre accions pel seu compte, sense haver rebut ordres precises dels seus superiors. Per tant, ens podem plantejar si la policia que volem ha de ser més o menys com la d’arreu, o si volem una altra cosa. Si entenem que, a part dels errors i dels excessos injustificables, és cert que la policia sovint es troba amb situacions compromeses i que ningú entendria que no fos capaç de garantir l’ordre i la seguretat al carrer, aleshores haurem d’admetre que aquesta policia ha de disposar de mecanismes i d’eines més o menys contundents per a fer la seva feina.


Quan una cos policial està autoritzat a utilitzar legalment unes determinades armes o eines per a intervenir al carrer, hem de pensar que entra dins de la normalitat que produeixin algun dany. Les mànegues d’aigua també poden produir lesions, com les bales de goma. O les prohibim o hem d’entendre que hi cap la possibilitat de lesions greus com la de l’Ester Quintana o d’altres. Em sembla molt més greu, pel que fa a la responsabilitat individual de l’agent, l’acció del policia que a consciència colpejava un menor i plantava cara als qui li recriminaven l’acció, crec que era a Tarragona, que el fet de disparar una bala de goma que de rebot pot anar a parar a qualsevol lloc.