Pàgines

dissabte, 6 de juliol del 2013

Senzillament, patètic

Hores d’ara, els responsables de premsa dels diversos partits ja saben que una de les seves funcions és rastrejar la premsa internacional per mirar de trobar-hi notícies o declaracions de personatges rellevants que avalin o desautoritzin tot el procés sobiranista, per després exhibir-los com un trofeu irrefutable. Ho vam veure en el Concert per la Llibertat amb la intervenció enregistrada de personalitats del món de la política i de la cultura que es mostraven com a mínim comprensius amb les aspiracions nacionals de Catalunya.

És evident que és important que hi hagi gent que des de fora entengui les nostres raons, les comparteixi o ens doni suport. Però també hem d’entendre que és molt probable que n’hi hagi molts més que no es vulguin mullar en un afer que no consideren propi, o que prefereixin quedar bé amb el poder vigent. Ni hem de sacralitzar les personalitats que ens van a favor ni desesperar-nos per les que ens puguin anar en contra. D’altra banda, una obsessió excessiva en la recerca d’aquests suports exteriors ens pot portar a situacions d’autèntic ridícul. Va ser el cas d’aquell lingüista alemany que va enviar una adhesió a una congrés o una trobada de blavers secessionistes. Ja es podien haver imaginat que difícilment un lingüista que tingui un mínim sentit del ridícul o que s’apreciï mínimament el seu prestigi professional no diria una ximpleria com les que diu el Partit Popular quan parla de l’origen del valencià, negant que formi part d’un mateix tronc lingüístic que el català del Principat,, o quan s’inventa la llengua Lapao per denominar el català de la Franja. Va resultat que el lingüista alemany no era sinó un valencià amb sentit de l’humor que va voler gastar-los la broma; però, eufòrics com estaven els secessionistes populars per la troballa, no es van adonar de l’error fins molt més tard quan ja havien presumit arreu de tenir un “lingüista alemany” que avalava les seves tesis.


Quelcom de semblant li devia passar al diputat socialista Maurici Lucena, que en llegir que en un diari alemany havien emprat el terme “pathos” per referir-se al convergent Josep Rull, li van faltar cames va ventar-li al Parlament donant per suposat que el terme volia dir “patètic”. Va ser el diputat de la CUP Joaquim Arrufat que va haver d’aclarir-li que “pathos” també vol dir “apassionat”. Probablement l’apassionament de Lucena per poder desprestigiar l’adversari el va fer precipitar i basar-se només en el traductor de Google que, certament, dóna la traducció de “patètic”. Senzillament, patètic.