Pàgines

dimecres, 26 de juny del 2013

Wert, ministre d'Incultura i Deformació

El Ministre Wert no té ni la més remota idea del que és l’educació i l’ensenyament; i tampoc hi té cap interès ni entra dins dels seus plans ficar-s’hi. El seu és un plantejament estrictament ideològic, de nacionalisme espanyol que no admet i que combat no només la diversitat cultural i lingüística de l’Estat sinó que combat la Cultura, en majúscules. Només en una cosa sí que se li pot donar la raó, i és en el baixíssim nivell que proporciona el sistema educatiu espanyol. Però, per a arribar a aquesta conclusió tampoc el necessitàvem a ell, és clar.

Qualsevol persona mínimament preocupada per la cultura i per l’educació, hauria d’estar alarmada només de pensar que hi pugui haver governants, que se suposa que tenen estudis primaris com a mínim, que neguen els criteris acadèmics i es posen a crear noves llengües. Qualsevol persona mínimament decent i en els seus cabals sentiria vergonya de formar part d’un partit polític que, per tal d’atacar la llengua catalana, és capaç d’anomenar LAPAO a la parla catalana de la Franja, és capaç de negar la unitat de la llengua pel que fa al català parlat a València o a les Illes, i fins i tot és capaç de dir bestieses tan ridícules com les d’afirmar que el “valencià” ja es parlava no sé quants segles abans de Crist. Però als membres de la banda del Bárcenas, avesats a utilitzar les institucions per a lucrar-se personalment, no entenen de cultura ni de criteris acadèmics; per ells la reforma proposada pel ministre  Wert ja els ve com anell al dit perquè no té la més mínima intenció de esmenar els dèficits del sistema educatiu sinó d’aprofundir en la ideologització, que ell mateix defineix com a espanyolització, i que comporta aquesta farsa de mentides i d’estupideses.


Ja s’entén que el Ministre Wert pretengui destruir el model educatiu català. Primera, perquè no respon al seu criteri polític i de partit d’utilitzar l’escola com a mitjà per a espanyolitzar; però també perquè ell sap que un alumne que negués una evidència sense cap dubte acadèmic com és la realitat lingüística de l’Estat, que fos capaç de dir bajanades tan sonades com aquesta d’un hipotètic “valencià” parlat i escrit des del segle VI abans de Crist, senzillament ni superaria un examen de primària. I és que aquests dirigents del Partit Popular no solament no superarien l’àrea de llengua i de coneixement del medi, sinó que fonamentalment suspendria l’assignatura d’ètica, tant si l’anomenéssim ciència social com educació per a la ciutadania; per això la Camacho i companyia volen canviar-ho per la franquista Formación del Espíritu Nacional.