Pàgines

divendres, 3 d’agost del 2012

Jo em planto, tu ets plantes...

No hi ha dia que des del Govern català no es faci una queixa, una crítica o una denúncia de l’actitud hostil del Govern espanyol cap a Catalunya. La darrera, aquesta plantada del Conseller Mas-Collell al Ministre Montoro. Tot plegat és un indicador de les tenses relacions entre Espanya i Catalunya; unes relacions que semblen empitjorar per moments.

Ara bé, això té un límit. Des de Madrid, poden respondre amb la mateixa moneda: el Conseller es planta, el Ministre també. Però és aquest darrer qui té els nostres diners a la seva caixa, i és el Conseller qui després haurà d’anar a fer el ploricó perquè n’hi deixi unes miques. El qui te la paella pel mànec és el Govern espanyol. Amb la complicitat de CiU, que ha estat el seu soci preferent, s’ha creat una situació no només de subordinació genèrica, que això ja és la situació permanent en què ens deixa el model autonòmic, sinó d’extrema dependència per arribar a final de mes. I ja no és una situació puntual, sinó que deliberadament el Govern espanyol, a base d’incomplir i no pagar el que deu, ha aconseguit una situació en què el Govern català no té cap marge de maniobra. Temps enrere es podia fer aquesta mena de gesticulacions, i esperar una nova oportunitat per a renegociar la situació. Però, ara no.

El Govern de la Generalitat té una soga posada al coll. No s’hi val, en aquesta situació cridar més del compte ni fer gesticulacions excessives, perquè la resposta sempre serà estrènyer una mica més la corda, i amenaçar de treure’ns definitivament el tamboret que tenim als peus. Això no té sortida, si no és traient-nos la soga del coll i engegar-los a fer la mà. A Madrid compten, però, a part de la complicitat dels seus subalterns del PP i del PSC, amb què tota la gesticulació convergent no té altre objectiu que el de disculpar-se davant del seu electorat, i que al final romandran dempeus, damunt del tamboret, amb la soga el coll, i només simulant que posen resistència a l’Espanya que els estreny la corda i els dóna rosegons per a sobreviure.