Pàgines

dijous, 21 de març del 2013

La llei de consultes, un pas més a prop del TC

Amb tots els recels que es vulgui, és positiu que els partits catalans s’hagin posat d’acord en la primera ponència de la nova Llei de consultes que ha d’aprovar el Parlament. Entra dins de la normalitat que cada partit intenti donar-hi la seva perspectiva, i sobretot explicar-ho a la seva manera de cara als seus electors. El que no seria acceptable, com ja ha passat en tantes altres ocasions, és que les visions partidistes impedissin tirar endavant una proposta com aquesta.

Resulta una mica ridícula, però, l’explicació que donava el representant socialista argumentant que aquesta llei no serviria per a la consulta de la independència perquè és un tema que no és de competència autonòmica. Ridícul, primera perquè ningú es deu pensar que la consulta es farà en base a aquesta llei, quan tothom sap que es formuli com es formuli el Govern espanyol la portarà al Constitucional perquè la invalidi; simplement, es tracta d’un esglaó més per deixar clar davant de la comunitat internacional, i davant dels catalans que diuen optar per la via del diàleg, que a Catalunya no se li deixa altra alternativa que la declaració unilateral d’independència. En segon lloc, perquè és absolutament inversemblant que es digui que no entra dins de les competències del Parlament de Catalunya donar resposta a les aspiracions del poble que representa. I per més absurd, el representant socialista argumentava que en tot cas la nova llei podia servir per consultar sobre temes com les Centrals Nuclears o grans infraestructures, que aquestes sí que avui per avui són de competència exclusiva de l’Estat. I en tercer lloc perquè, encara que la llei prevegi la possibilitat de ser utilitzada per a fer altres consultes, a ningú se li escapa que l’actual tramitació només té un objectiu.

Naturalment, els nacionalistes espanyols no és que tinguin una o altra opció, sinó que es neguen a què els ciutadans pugui prendre cap opció. Si el PSC no és capaç de donar credibilitat al seu missatge pretesament federalista, s’arrisca a què en el moment de la consulta els partidaris del No siguin més per negació dels dret dels catalans a decidir el nostre futur que per la legítima opció de creure en una via diferent a la de la independència.