Pàgines

divendres, 3 de juliol del 2009

Pactar més les renúncies que les conquestes

Com era de preveure, la majoria de dretes del Parlament de Catalunya, PSC-CiU-PP, ha impedit que es pugui debatre la Iniciativa Legislativa Popular que propugnava la prohibició del cultiu de transgènics a Catalunya. Encara que en aquest cas la ILP havia fet un pas més que la rebutjada recentment per la mesa del Parlament sobre la convocatòria d’un Referèndum d’autodeterminació, en tots dos casos s’ha evitat haver d’entrar en la discussió del tema. En tots dos casos no es tractava només d’una disconformitat amb la formulació de la proposta de Llei, que podia ser debatuda i esmenada en la seva tramitació posterior, sinó d’una negativa a parlar-ne.

Com passa amb altres qüestions, els riscos del cultiu de transgènics no són sempre tan clars, i no hi ha unanimitat entre la comunitat científica. Però, per això, la mateixa ILP ja preveia entre altres coses la realització dels estudis pertinents per tal de conèixer l’abast real dels efectes del cultiu dels transgènics. De manera que els grups parlamentaris podien, com a mínim, haver permès el debat de la proposta de Llei encara que al final només s’hagués aprovat aquest apartat dels estudis sobre els transgènics. Però des d’una visió conservadora, si hom intueix que l’estudi no ha de servir per a reforçar els seus interessos, és millor no encetar-lo. A mi no em sorprèn que davant dels dubtes sobre la perillositat dels transgènics, els sectors més conservadors optin per prioritzar la rendibilitat econòmica. El que em sorprèn és que hi hagi ingenus que continuïn qualificant d’esquerres aquest Govern, liderat bàsicament pel Partit dels Socialistes.

Aquesta votació dels socialistes al costat de populars i convergents podria ser la contrapartida a la votació d’Esquerra en contra de la ILP sobre el referèndum d’autodeterminació. Els pactes contra natura ja les tenen aquestes coses: les aliances no són per a avançar, sinó per a impedir que es facin passes endavant. Els socialistes renuncien a fer polítiques d’esquerres a canvi que els republicans renunciïn a fer-ne de nacionals. No es tracta tant de reforçar-se mútuament com de neutralitzar-se, es pacten més les renúncies que les conquestes.