Pàgines

dijous, 31 de gener del 2013

El nou model de NIssan

Finalment, la Nissan s’ha sortit amb la seva. Però, de fet, això no té cap mèrit perquè en la seva pugna amb els treballadors sempre tenia les de guanyar. Els sindicats s’han avingut a rebaixar les condicions salarials dels nous treballadors a canvi de poder fabricar a la planta de la Zona Franca un nou model de vehicle que doni perspectives de futur a la fàbrica. Nissan tenia guanyada la partida, perquè si els treballadors no ajupien el cap ja n’hauria trobat d’altres a un altre lloc disposats a fer-ho.

S’ha acabat aquella època en què hi havia uns convenis, fossin sectorials o d’empresa, que calia respectar, com s’ha acabat aquella època en què a cada negociació els representants dels treballadors miraven d’obtenir el màxim d’avantatges: increments salarials per a no perdre poder adquisitiu, millores en les condicions de treball, prestacions d’empresa, seguretat laboral, etc. Ningú s’ha molestat a derogar la legislació, que tanmateix no gosaria fer cap polític per por a les protestes que generaria; la llei no és cap obstacle ni per a l’empresa ni per a l’administració, ni cap jutge voldria saber-hi res, perquè la crisi ho justifica tot. Les empreses multinacionals han descobert la sopa d’all: si abans a les llotges del peix es feien subhastes a la baixa, fins que algun comprador s’avenia al preu, a risc de quedar-se sense peix si esperava massa a acceptar l’oferta, ells poden fer el mateix amb els seus treballadors. Aquest no ha estat un fet puntual, sinó un mètode de treball que ja comencen a aplicar arreu: si no accepten les rebaixes s’enduran la producció a un altre lloc.

No té res a veure ni amb la productivitat ni amb la viabilitat de l’empresa, sinó amb la possibilitat de treure un màxim rendiment a base de posar la mà d’obra a la subhasta, sempre a la baixa està clar. Els historiadors del segle XIX tenen ara l’oportunitat de veure com funcionava el capitalisme salvatge d’aquella època. Amb l’avantatge per als empresaris que amb la nova situació no caldrà reprimir manifestacions ni vagues: els treballadors han d’acceptar resignadament les imposicions que calgui si no volen ser vilipendiats per l’opinió publica i per la resta de treballadors per haver deixat perdre una inversió milionària que generarà nous llocs de treball. Dòmino.