Pàgines

dissabte, 12 de gener del 2008

Carod i les relacions internacionals

Em sembla que ja ho he dit alguna altra vegada: la segona edició del tripartit potser no és tan agitada com la primera, però en línies generals manté un perfil relativament baix i grisós. Quan algú parla de la mediocritat d’aquest govern i de la manca d’ambició nacional, se li respon amb un reguitzell de lleis i d’actuacions fetes des del Govern inqüestionablement positives. Només faltaria que no hi hagués cap balanç a presentar! En tot cas, sí que podem parlar, des de la perspectiva d’Esquerra, d’algunes excepcions: el Conseller de Cultura, malgrat no haver resolt a temps el tema de TV3 al País Valencià, i el Vicepresident Josep Lluís Carod Rovira en tota la vessant de política exterior.

El reforçament de la xarxa de delegacions de la Generalitat arreu del món, la proposta de rellançar l’Aliança Lliure Europea, i els acords de col·laboració amb el Govern escocès són una mostra d’aquesta bona direcció que ha pres la política exterior de la Generalitat, regida des de la Vicepresidència. La Generalitat ja tenia, a través del COPCA, una xarxa d’oficines encaminades sobretot a les relacions comercials amb l’exterior; en un primer moment, el govern de Maragall va procedir a tancar alguna d’aquestes delegacions, com la del Marroc i la de Roma, però d ela mà de Josep Lluís Carod Rovira s’ha recuperat i enfortit aquesta xarxa, dotant les oficines existents d’un contingut una mica més de representació política.

L’Aliança Lliure Europea, era un grup parlamentari europeu on s’hi aplegaven des dels independentistes catalans, bascos, escocesos i flamencs, a alguns partits verds i algun que altre diputat que no es podia adscriure a cap altre grup. Una mena de calaix de sastre amb molt poca efectivitat i incidència real al si del Parlament Europeu, però que ara, amb el reforçament de les posicions sobiranistes de catalans, bascos, escocesos, gal·lesos i flamencs, es vol enfortir per tal que sigui realment un grup de pressió que faciliti el reconeixement de possibles nou Estats al si de la Unió europea. Si des del Govern sembla que hi ha una decidida voluntat de potenciar les relacions internacionals des d’uns perspectiva d’Estat, al sí del partit també hi hauria d’haver una estructura mínimament sòlida i competent que cobrís aquesta àrea de relacions internacionals. A l’executiva nacional, per exemple, hi ha dues vicesecretaries de Coordinació institucional i de Coordinació interna, i quatre secretaries, la d’Imatge i comunicació, la de la dona, la d’organització i finances, i la d’acció municipal; no hi ha cap secretaria de relacions internacionals.

No sé fins on pot arribar l’acord de col·laboració amb el govern escocès i amb el SNP, però és evident que és important mantenir llaços institucionals i de partit amb el Govern i amb els nacionalistes escocesos, que poden ser uns bons aliats de cara a les nostres aspiracions a poder exercir el dret a decidir. Però també és evident que si al capdavall el que volem és que la voluntat dels catalans sigui acceptada pel conjunt d’Europa no ens podem limitar a buscar suports amb altres nacions sense estat, sinó que hem d’apuntar cap a aquells que tener un poder decisiu al si de la Unió europea.

Només a títol anecdòtic, o de pura coincidència, el mateix dia que Carod Rovira s’entrevistava amb el primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, Duran i Lleida es reunia amb Durao Barroso president de la Comissió Europea.