Pàgines

dissabte, 23 de juliol del 2011

El frau de la dependència

Resulta curiosa la manera de fer els números que tenen els polítics. Segons la darrera enquesta del CEO un 42’9% dels catalans votaria a favor de la independència si es convoqués un referèndum, enfront d’un 28’2% que hi votaria en contra i un 23’3% que s’abstindria. Una enquesta feta ara, amb un Govern que diu que no té previst convocar cap referèndum, sense cap campanya prèvia i amb una representació política declaradament independentista que amb prou feines si sobrepassa el 10%, al Parlament de Catalunya. És fàcil d’imaginar què passaria si el Govern d’Artur Mas fes un cop de cap i optés definitivament per la independència: els partidaris del si es dispararien.

Però, no. Artur Mas no solament no està disposat a fer el pas, sinó que adverteix que “Seria un frau que el Govern liderés la independència”. I per a sustentar aquesta afirmació explica que un 42% no és encara una majoria clara, i que ells no tenien el tema del referèndum en el seu programa electoral. Començant pel segon raonament, hom es podria preguntar si en el seu programa electoral hi tenien l’eliminació de la sisena hora en l’ensenyament primari, el tancament de quiròfans, de centres d’Assistència i d’urgències, la reducció del servei d’ambulàncies, l’increment del preu de l’aigua... i tantes altres mesures que ha de prendre un Govern en l’exercici de les seves funcions. Que algunes d’aquestes mesures les pren perquè han de reduir dràsticament el dèficit pressupostari i l’endeutament, objectius que sí que tenien en el programa electoral? D’acord. També podrien convocar el referèndum pel mateix motiu, donat que els problemes de finançament no provenen d’haver estirat més el braç que la màniga, sinó de l’espoli que patim els catalans per culpa de la nostra dependència d’Espanya.

L’argument de la insuficiència del 42’9% de partidaris del sí a la independència és encara més absurd. A part que aquest 42’9% surt d’una situació en què les nostres institucions no es mostren partidàries de convocar cap referèndum, i que per tant aquest percentatge s’incrementaria notablement amb una Generalitat abocada a favor del sí, com pot ser que digui que seria un frau convocar-lo perquè no arriba a ser una majoria suficient? No convocar el referèndum és el que volen el 28’2%; i aquest percentatge sí que és suficient? No és un frau actuar d’acord amb les preferències d’un 28’2% i en contra del 42’9%?. De fet, els convergents segueixen el mateix argument dels nacionalistes espanyols quan afirmen que un referèndum per la independència dividiria la societat catalana. I no convocar-lo, tal com vol una minoria, no divideix la societat catalana?