Pàgines

dimecres, 3 d’abril del 2013

L’obscenitat de la Doctrina de l’Església

Dies enrere, a Castelló, els populars van iniciar una campanya que, segons ells, consistia en perseguir i denunciar els professors que en l’exercici de la seva funció docent deixessin anar ideologia. Venint del PP ja se sap que això és absolutament fals: el que ells volen dir és que estan disposats a perseguir els professors que no siguin de la seva ideologia, és a dir els demòcrates, els progressistes, els que defensin la llengua i la identitat valencianes...

Però, si els del PP valencià volen trobar casos de professors que aprofiten la llibertat de càtedra (per ells tan excessiu és el concepte de llibertat com el de càtedra) per fer proselitisme ideològic podrien començar per la professora de la Universitat catòlica Cardenal Herrera de València, Gloria Casanova. Aquesta professora, que sarcàsticament ho és de l’assignatura de Doctrina Social de l’Església, afirmava que “De una terrible violación sacas algo bueno: un hijo, un don de Diós”, o  aunque tu marido te sea infiel, la verdadera prueba de amor es seguir amándole con lágrimas en los ojos, como Jesús lloraba en la cruz”, i encara  las mujeres maltratadas no deben separarse porque eso es amor”. Expressions que no només delaten la voluntat de fomentar ideologia en els seus alumnes, sinó sobretot una ideologia mesquina, vil i imfame, que cap centre educatiu amb un mínim de dignitat i de decència toleraria a les seves aules. Però, esta clar, ja hem dit que es tracta d’una Universitat catòlica i aquesta fulana resulta que imparteix justament classes de “Doctrina Social de l’Església”.

Però, no. La Consellera d’Educació de la Generalitat valenciana, en contra de les tesis dels seus companys de partit, ja s’ha afanyat a sortir en defensa de la suposada professora afirmant que “"són opinions, dins de la seva llibertat de càtedra". El Partit Popular ho té clar: Llibertat de càtedra per a dir bajanades i obscenitats com aquestes, però no per a defensar la llibertat dels pobles a decidir el seu futur, ni els drets dels ciutadans, ni la llengua i la cultura pròpies.