Pàgines

diumenge, 10 de maig del 2009

No s’hi val a fer-se passar per imbècil

300 militants de Ciutadans han signat un manifest on exigeixen la dimissió del President del Partit, Albert Rivera. També els màxims dirigents d’aquest partit a Madrid han renunciat a la militància, com ho farà també el diputat Antonio Robles. El motiu, diuen, és la coalició electoral en els comicis europeus amb el grup Libertas, d’ideologia ultra: ultraconservadora, ultrareligiosa i ultranacionalista, i com a tal euroescèptica. El que resulta sorprenent és que pretenguin fer-nos creure que no se n’havien adonat fins ara de la ideologia marcada per Ciutadans i la seva plataforma espanyola Ciudadanos de Espanya.

El grup Libertas, que a Irlanda propugnaven el No al tractat de Lisboa per motius nacionalistes, a Polònia estan representats pels ultracatòlics de la Lliga de les Famílies, a Itàlia han contactat amb la Destra l’escisió per la dreta del feixistoide partit Alianza Nacional, i a França amb la dreta ultranacionalista competidora del Front Nacional de Le Pen, havien proposat per a España Santiago Abascal, dirigent de la Fundación Defensa de la Nación Española. I això sota els auspicis de la premsa de l’extrema dreta, COPE inclosa, que considera el PP excessivament de centre i poc defensor de la pàtria espanyola. I en conseqüència van entendre que el seu partit homologable a Espanya era Ciutadans en la seva versió més espanyola.

Si realment fins ara no s’havien adonat de la línea política que han seguit, que s’ho facin mirar. Només cal veure com totes les intervencions del seu partit, no només de l’Albert Rivera, a l’igual que ha fet l’altre partit nacionalista espanyol UPyD, han girat entorn de la llengua, els símbols i la defensa de la nació espanyola. La seva posició pel que fa a temes econòmics o socials és absolutament irrellevant, coincidint normalment amb el Partit Popular. Es pot ser nacionalista català o nacionalista espanyol, però en qualsevol cas caldria exigir un mínim d’honestedat. I ara no poden al·legar que no sabien on s’havien ficat: que no es vulguin fer passar per imbècils.