Pàgines

dimecres, 1 de juliol del 2009

Les raons en contra de la nova llei d’Educació

Avui, el Parlament de Catalunya ha d’aprovar la nova Llei d’Educació. És una Llei de gran importància per a Catalunya, però curiosament, o potser precisament per això, el text tindrà un ampli suport parlamentari que no es correspon amb el joc de majories que configuren l’actual Govern de la Generalitat. Iniciativa per Catalunya se’n demarca per una banda, i el PP i Ciutadans ho faran per l’altra. Els uns perquè consideren que no és una llei suficientment d’esquerres, i els altres perquè posa pals a les rodes al procés de substitució lingüística a Catalunya. I uns i altres tenen raó.

Les objeccions que hi posa Iniciativa per Catalunya no són gratuïtes ni sobreres. És ben cert que la Llei promoguda per Ernest Maragall es correspon amb un model educatiu plenament compartit amb la dreta catalana que representa CiU. No sé si obre del tot la porta a la privatització, com diuen, però sí que aposta per un model de complementarietat entre el sector públic i el privat; les escoles concertades en poden sortir molt beneficiades, com ja s’han beneficiat de la política portada a terme en aquest àmbit pel Govern tripartit. El vot negatiu d’Iniciativa estarà del tot justificat, perquè aquesta no és una Llei d’esquerres; tampoc és una llei conservadora, val a dir-ho, però és una llei ben assumible per la dreta. Els recels d’Iniciativa només tenen un punt feble: La nova Llei d’Educació està amb perfecta consonància amb les polítiques seguides fins ara pel Govern de la Generalitat, que sí que han tingut el suport d’Iniciativa, i que no difereixen en gran cosa de les que hauria pogut fer Convergència i Unió.

Al pol oposat, el Partit Popular i Ciutadans hi votaran en contra únicament perquè la Llei es basa en el desplegament de l’Estatut d’Autonomia, i defensa un model lingüístic que no es correspon amb el seu. La Llei defensa el model lingüístic que propicia que els alumnes catalans surtin amb uns coneixements de castellà una mica superiors als coneixements de català, i en tot cas amb uns nivells perfectament equiparables a la resta de l’Estat. Mentre que el PP i Ciutadans defensarien un model a la valenciana que és el que dóna com a resultat uns nivells del tot insatisfactoris pel que fa al coneixement de la llengua pròpia del País Valencià, incomplint així el que estableix el seu Estatut d’Autonomia; i un model que està donant els seus fruits amb la pràctica desaparició de la llengua catalana a València. El model català que reforça la nova Llei no garanteix la supervivència de la llengua, tal com hem vist en les darreres dades oficials sobre l’ús del català que indiquen un clar retrocés, però tampoc afavoreix una regressió més ràpida, tal com voldrien els dos partits nacionalistes espanyols.