Pàgines

dilluns, 19 d’agost del 2013

Que sàpiguen amb qui ens les tenim

És el nostre pa de cada dia. Qualsevol persona mínimament rellevant, ja sigui en el camp de l’esport, de la cultura, de l’activisme social o polític, que gosi plantejar la seva adhesió o simpatia cap al procés sobiranista, s’arrisca a ser vilipendiat a les xarxes social, amenaçat i, quan es dóna el cas, represaliat  És la manera de fer dels qui no volen atendre a raons i molt menys acceptar que sigui el poble qui lliurement expressi la seva voluntat.

Professors universitaris a qui s’ha retirat la beca o el suport per a exercir la seva funció acadèmica, cantants a qui s’ha amenaçat de rescindir contractes, esportistes apartats de la selecció (fins i tot de la selecció catalana) per lluir un eslògan concret, o insultats a tort i a dret per lluir una estelada. Naturalment que n’hi ha d’aquests que s’han mantingut ferms en els seus ideals i en el dret a fer-ne bandera, a risc de veure perjudicada la seva carrera, però també hem d’entendre que altres s’hagin espantat i s’hagin fet enrere, com a mínim a l’hora d’exhibir-ho públicament. No els ho podem pas retreure. Què no farien molts dels qui reclamen heroïcitat per als altres, si de cop veiessin amenaçada la seva nòmina! I ens hem de fer pagues que l’enemic, sense escrúpols, utilitzarà totes les armes inclosa la de l’amenaça i l’agressió personal. Això, explicat a fora, a vegades pot sonar a una certa exageració. Els catalans que voldrien alliberar-se d’Espanya, poden pensar, potser exageren quan parlen de l’animadversió dels espanyols i de la seva agressivitat. 

Que ho diguin a l’eurodiputada britànica Julie Girling, del Partit Conservador que comparteix grup parlamentari a Europa amb el PP, que ha estat insultada de totes les maneres imaginables pel contenciós amb Gibraltar. Una vegada més, la radicalitat i la visceralitat del nacionalisme espanyol ens pot ajudar a convèncer la comunitat internacional, no només que tenim dret a la secessió en l’exercici del dret a l’autodeterminació, sinó que ens és urgent i absolutament necessari fer-ho el més aviat possible: que sàpiguen amb qui en les tenim. Només cal que no caiguem en la trampa i no ens posem al seu nivell replicant amb actituds semblants.