Pàgines

divendres, 24 d’agost del 2012

Eleccions basques: retorn a la normalitat democràtica?

Finalment, Patxi López s’ha decidit per convocar eleccions i acabar amb una legislatura irregular i falsejada pel joc brut de no permetre la presentació de candidatures abertzales. El fet que en el seu retorn, aquest sector de la societat basca pugui esdevenir la primera o la segona força política indica fins on va arribar la perversió dels seus rivals polítics que no van tenir cap escrúpol a l’hora de recolzar la seva impresentable actitud política en un sistema judicial absolutament corromput.

I malgrat tot, la societat basca va acceptar el resultat electoral. El PNB es va resignar a passar a l’oposició tot i ser el partit majoritari i tot i haver-hi al país basc una majoria nacionalista. Fins i tot l’esquerra abertzale es va resignar a desaparèixer del Parlament basc, per dedicar-se de ple a resoldre o a desactivar el conflicte armat. No sé si es pot qualificar de zel democràtic el fet d’acceptar la tupinada i el frau comès pels partits espanyolistes. Però, el que està per veure és si encara no intentaran una nova estratagema per evitar que les urnes els prenguin el poder. I en tot cas, el que potser ja és més previsible és la seva reacció davant d’un resultat electoral advers. Una hipotètica victòria abertazale, o fins i tot un bon resultat encara que el PNB obtingués la victòria electoral, podria accelerar el procés cap a la independència. I, aleshores, els mateixos que en el seu moment van cometre frau electoral impedint la presentació de l’esquerra abertzale, ara tampoc acceptarien la voluntat democràtica si s’expressés en una direcció que no els complagués del tot.

Faltarà veure què pensar fer el PNB que, a l’estil de CiU, verbalment sovint festeja el sobiranisme, però a l’hora de la veritat s’acontenta amb la gestió de les escorrialles que deixa Espanya; encara que en el cas basc, les escorrialles basques facin de més bon escurar que les catalanes. Esperem que no tornin a cometre l’error, l’estupidesa, que va cometre Ibarretxe de demanar permís per a assolir la llibertat. La llibertat no es pidola, es pren.