Pàgines

dilluns, 4 de febrer del 2013

La trama dels empresaris del PP

 Veient la llista d’empreses que il·legalment han finançat el Partit Popular, se suposa que a canvi de favors que es fan des de l’administració, s’entén l’interès de molts empresaris per donar suport a les tesis del partit de Mariano Rajoy. Altrament, en el cas dels empresaris catalans, no hi hauria gaire motiu per a recolzar-lo. És el Govern espanyol el qui practica un espoli constant contra Catalunya, el qui incompleix els seus compromisos i fins i tot les lleis pel que fa a inversions en infraestructures tan necessàries per al desenvolupament de les nostres empreses, és el mateix Govern que quan ha calgut ha intentat sabotejar i ensorrar La Caixa o posar traves a l’expansió industrial d’alguna de les nostres grans empreses.

La por i el xantatge que es pot fer des de l’administració espanyola no justificaria suficientment que els empresaris catalans no aspiressin a desfer-se del jou i de la càrrega econòmica que ens suposa la pertinença a Espanya. L’economista Niño Becerra, sense ser independentista, calculava dies enrere que en lloc del dèficit que tenim ara, una Catalunya sense la derrama fiscal de l’Estat tindria un superàvit del 4’5%. Tampoc ho justificaria la por a una suposada incertesa del procés secessionista, quan tenim la certesa que l’unionisme ens porta inevitablement al desastre. L’únic que fa intel·ligible l’aparent niciesa d’alguns empresaris catalans partidaris de mantenir-nos sotmesos als qui volen destruir-nos com a país, i per tant també econòmicament i el seu teixit industrial, és la militància política al Partit Popular, com és el cas del president la patronal catalana, Gay de Montellà. Una  militància d’empresaris catalans que deuen comptar continuar participant en la immensa trama corrupta en què s’ha convertit el PP, i que reparteix sucosos dividends. A costa del país, està clar.

El problema és que una part del nostre empresariat ha viscut durant molts anys a redós del règim franquista, i s’ha avesat a obeir disciplinadament les consignes del poder en la mesura que li deixaven participar del botí. Quan es tractava de defensar la llibertat, la llengua i la cultura del país adduïa que la seva missió empresarial no li permetia immiscir-se en política. Però quan el poder, ja fos en l’època franquista o ara amb el PP, a través del President de la Patronal catalana, els demana boicotejar el procés d’independència, no tenen cap mena d’escrúpol per fer-ho. Compten que les prebendes que n’obtindran a canvi, a nivell personal, seran superiors a les pèrdues del conjunt de l’empresariat català pel fet de mantenir-nos dins d’Espanya. Seria bo que aquesta altra part de l’empresariat que ha fet compatible la seva vocació empresarial amb la voluntat de servei al país desemmascarés aquesta farsa, que al capdavall també va en contra seva.