Pàgines

diumenge, 13 de novembre del 2011

El corredor Mediterrani o la cançó de l’enfadós

Porten molt de temps donant voltes amb el corredor del Mediterrani. Des d’un punt de vista estrictament espanyol no hi ha dubte que és l’opció més viable i més rendible per al desenvolupament econòmic de l’Estat. Però el Govern espanyol, l’actual, l’anterior i el que vindrà, no ho té tan clar. No és que siguin curts de gambals ni que no vegin el que veu tothom, sinó que ells s’han adonat que, en aquest cas, l’interès d’Espanya resulta que coincideix amb l’interès de Catalunya. I això els subleva.

Durant els darrers anys, tot i que tots els informes tècnics, d’aquí i d’Europa, indicaven clarament que el corredor del Mediterrani havia de ser l’eix prioritari, el govern espanyol, el de Zapatero i de la Chacon, han anat provant de posar-hi tots els pals a les rodes. Com que la seva proposta alternativa d’inventar-se una via a través del Pririneu central, que de fet han mantingut fins al darrer moment, era absolutament descabellada i ningú se la prendria seriosament, han seguit l’estratagema de presentar-les totes alhora. Ja saben que la Unió europea només en finançarà una, però així poden aigualir la proposta del corredor del Mediterrani, i quan els convingui podran desviar recursos europeus cap a aquesta seva bogeria de foradar el Pirineu. I com que malgrat ells la Unió europea ha optat per la proposta més racional, finalment s’han tret de la màniga la genial idea de fer passar el corredor del Mediterrani per Madrid. Ara, a més, en plena campanya electoral tots intenten fer veure que ells han treballat des del principi a favor del corredor del Mediterrani; si hagués estat així, no haurien calgut tants anys de discussions i de dubtes.

Pero la barra més impressionant és la del candidat socialista per Tarragona Francesc Vallès, quan per demostrar que el PSC-PSOE sempre ha estat a favor del corredor del Mediterrani ha afirmat que ja n’hi ha una part de fet, obra naturalment del seu Govern. I és que probablement, per ells, i pitjor encara pel Partit Popular, el corredor del Mediterrani pot ser això: absolutament res. Em recorda un pamflet que va editar el PSC, quan Montilla optava a la Presidència de la Generalitat per primera vegada. El pamflet electoral es titulava “Feina feta”, i un dels punts que hi figuraven era una imaginària “línia ferroviària transversal Lleida-Girona”.