Pàgines

dimecres, 7 de novembre del 2012

La del Constitucional, una despesa inútil

Els espanyols, que estan tan preocupats per suprimir despeses supèrflues, haurien de començar a pensar en el Tribunal Constitucional. No cal entrar ara en la seva utilització com a arma política per a corregir aquelles polítiques o aquelles opcions que no es poden rebatre per la via democràtica. El seu paper en tot el tema de les il·legalitzacions del món abertzale és com a mínim vergonyós, i la seva intervenció en el tema de l’Estatut amb criteris estrictament de partit i no pas juridics, serien suficients com per fer-s’ho mirar.

Però, a banda d’aquests temes, és tot el funcionament i la ineficiència d’aquest Tribunal el que ens porta a pensar que és del tot inútil, i que només crea inseguretat jurídica, quan en teoria és això el que hauria de proporcionar. Quan un Tribunal tarda set anys a emetre un veredicte, ja ha comès una greu injustícia, sigui quin sigui aquest veredicte. De fet, en alguns casos potser ja es tracta d’això. Tota la tarda d’ahir els membres d’aquesta pantomima de tribunal estaven reunits per a decidir, amb set anys de retard, sobre el tema dels matrimonis entre persones d’un mateix sexe. No se sap de què van parlar durant tota la tarda, perquè els mitjans de comunicació ja en sabien el resultat des de primera hora del matí. El tema era més clar que l’aigua: si entre els magistrats que havien d’emetre el seu veredicte hi havia majoria dels nomenats pel PSOE i per tant estaven en minoria els nomenats pel PP, el resultat estava cantat. En un país normal, seria un escàndol que els mitjans de comunicació gosessin dir que els magistrats prenen les decisions en funció de si formen part de l’ala progressista (un eufemisme per no dir explícitament el PSOE) o de l’ala conservadora (l’eufemisme per evitar citar el PP); però, en aquesta Espanya de pandereta i de disbauxes això és la cosa més normal del món.

És absolutament incomprensible i intolerable que la Justícia demori anys i panys determinades causes. En alguns casos és ben clar que es fa per tal que el delicte acabi prescrivint, en d’altres per donar temps als encausats per eliminar tota mena de proves i potser en d’altres és pura desídia. Per prendre la decisió d’ahir, només calia que s’haguessin reunit l’endemà d’haver-se presentat el recurs, ara fa set anys, haver fet la votació corresponent com han fet ara en funció de si s’és progressista o conservador, i llestos. Però és que així no justificarien el seu sou, que com tot el muntatge del Constitucional és injustificable.