Pàgines

diumenge, 19 d’agost del 2012

Construïm estructures d’Estat, o no?

(Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme)

Se suposa que ningú deu ser tan il·lús com per pensar que l’assoliment de la independència és una qüestió de dit i fet, d’avui per demà, sense una preparació prèvia i sense disposar dels mecanismes mínims per a sustentar-la. Mecanismes interns, d’això que en diem estructures d’Estat, i mecanismes externs perquè haurem de comptar amb un període de negació i d’hostilitat espanyola, i més aviat de recels per part de la comunitat internacional.

Justament, la por que tenim molts independentistes és que CiU digui la veritat quan afirma no disposar d’un pla B. Ells ja saben que això del Pacte Fiscal servirà, a tot estirar, per tensar la corda, i acabar-se de convèncer ells mateixos que no tenim gaire més opcions que la de l’Estat propi. Si fos cert (i jo confio que no) el que diuen que ells només treballen amb l’horitzó d’anar a negociar a Madrid el Pacte Fiscal, voldria dir que ja es conformen amb mantenir viu el caliuet per a tenir arguments de cara a unes properes eleccions en què tornarien a presentar la proposta de Pacte Fiscal com a estrella del programa electoral. O bé, que són tan imprudents com per abocar-se a l’aventura de més gran envergadura en què pot embarcar-se el país sense cap previsió, amb una mà al davant i l’altra al darrere.

És cert que a vegades dóna aquesta impressió, que no es vol anar més enllà de continuar administrant la misèria autonòmica que ens deixa Espanya, o que realment no s’està preparant cap pla alternatiu al més que previsible fracàs de la negociació amb el Govern espanyol sobre el Pacte Fiscal. Però també és cert que, a vegades, hi ha indicis que ens porten a pensar que sí que s’està preparant el camí per encetar, en el seu moment, el procés definitiu cap a la independència. Des de l’independentisme declarat voldríem confiar amb les intencions de CiU, perquè avui per avui no hi ha cap possibilitat de fer un sol pas endavant sense comptar amb ells, i tenir més evidències de què s’està treballant en la bona direcció. Però, per altra banda, també és comprensible que determinats passos calgui fer-los amb molta discreció, justament per a garantir-ne l’èxit.

Per això em va sorprendre la notícia, o el rumor, que s’havia encarregat ja el software necessari per a crear la Hisenda catalana. Em va sorprendre molt gratament perquè seria un d’aquests indicis que CiU, o com a mínim una bona part de la coalició, està treballant amb aquest pla B que oficialment han de negar que existeixi. La sorpresa desagradable, però, va ser veure les reaccions que suscitava a la xarxa la publicació de la notícia, precisament provinents de sectors suposadament independentistes.

Al marge de la veracitat de la notícia, em sembla molt greu i perillós l’existència d’aquests elements suposadament independentistes que blasmaven que CiU, el Govern o CDC hagués fet aquest encàrrec. Des dels qui ho ridiculitzaven com si això fos una pèrdua de temps, als qui volien qüestionar la procedència dels diners per a finançar-ho; tot plegat, una bateria de crítiques entre burlesques i desqualificadores que bé podrien provenir dels sectors més radicalment unionistes del nacionalisme espanyol. A mi, l’únic que em preocupa és que la notícia no sigui certa.

I és que en aquest procés cap a la independència haurem de comptar amb l’hostilitat dels espanyols, però també amb la baixesa de mires (si no és que podem parlar d’una altra cosa) o l’estupidesa de sectors que, dient-se independentistes, posarien pals a les rodes a qualsevol pas que es pugui fer si no és a partir dels seus postulats. Sectors que no voldrien saber res amb CiU, la força nacionalista majoritària i imprescindible avui per avui, ni amb ERC, el partit independentista amb més suport electoral, i qui sap si tampoc amb SI. Els moviments socials i les mobilitzacions de la ciutadania són importants i necessaris per empènyer el procés, però al capdavall serà una majoria parlamentària la que l’haurà de portar a terme.

Les crítiques a CiU, a ERC o a qualsevol altra formació, han de ser pel que no fan; i en cap cas pels passos que comencen a fer, si és que es fan, en la bona direcció.