Pàgines

dimecres, 11 de gener del 2012

Escòcia, mirall o miratge?

No podem deixar de mirar-nos el cas d’Escòcia amb una certa enveja i, per suposat, amb molt d’interès. Comparat amb la nostra situació en què no sembla veure’s cap mena de futur, les notícies que ens arriben d’Escòcia ens poden semblar extraordinàries. Si en una època érem molts els qui ens emmirallàvem amb el País Basc, i després amb el Quebec, ara sembla ser que hem descobert un altre mirall: Escòcia. De fet, aquests miralls externs no arriben a ser mai models a seguir, sinó simplement punts de referència o potser ni tan sols això: enveja des de la impotència.

Aquí, fàcilment els nostres governs, ja siguin tripartits o bipartits, s’excusen en la necessitat de gestionar bé la crisi abans de fer propostes de gran abast per al país. A Escòcia, sense deixar de banda la gestió de govern, el Partit Nacionalista Escocès ha mantingut sempre en un primer pla el tema del referèndum per la independència. Ja en l’anterior legislatura el govern d’Alex Salmond havia promès celebrar-hi el referèndum per la independència, però ho va posposar perquè no tenia la majoria suficient. Ara ho havia promès per a final de legislatura, però a diferència d’aquí les advertències dels líders escocesos devien ser més creïbles perquè el Govern de Londres se’ls pren més seriosament. David Cameron sempre ha dit que permetria la celebració d’un referèndum sobre el futur d’Escòcia, tot un luxe i una exhibició democràtica desconeguda entre els polítics espanyols, i ara ha confirmat que estaria disposat a acceptar un referèndum vinculant sempre que es compleixin dues condicions: que el referèndum es faci amb una pregunta clara i que només admeti un sí o un no, i que la consulta es faci en un termini màxim de 18 mesos. La primera condició pot ser més discutible, perquè és evident que tota consulta ha de ser clara i precisa, però tot sembla indicar que la voluntat del Govern de Londres és forçar una opció maximalista justament perquè es perdi. La segona, en canvi, és una evident feblesa democràtica perquè el dret democràtic a decidir el propi futur, és a dir el dret a la llibertat, no prescriu ni té data de caducitat. A ningú se li escapa que aquesta segona condició té la mateixa intenció que la primera: forçar que el referèndum s’hagi de fer en unes condicions que facilitin la victòria dels unionistes.

Amb tot, com ja s’ha dit altres vegades, ja ens agradaria tenir a l’Estat espanyol uns governants amb l’esperit democràtic dels anglesos! Però també ens agradaria tenir a Catalunya uns polítics amb la valentia i el compromís dels escocesos. Però, no. Ni tan sols no forçarem els espanyols a posar en evidència les seves mancances democràtiques, i ens quedarem bocabadats amb el procés d’Escòcia que per nosaltres no serà un mirall sinó un miratge.

Nota: Quan ja tenia redactat l'article, arriba la notícia que el Govern escocès ja ha posat data per  a la celebració del referèndum. L'important, però, és que ha posat data com un acte de sobirania, deixant clar que el Govern britànic no és ningú per a posar condicions a la democràcia. Res a veure amb l'actitud del nostre Govern que, a cada passa que fa com la mateixa llei de consultes, ha d'anar reiterant que ja s'ajusta als dictats de Madrid. Més motiu d'enveja, i més motiu per creure que veurem a passar Escòcia com un miratge fugisser.