Pàgines

dissabte, 16 d’octubre del 2010

De polítics deshonestos i poca-soltes

Ja he dit alguna altra vegada que el nivell de degradació de la política més perillós no és el derivat dels casos de corrupció en el sentit estricte, perquè aquests ja els pot resoldre la Justícia. Molt més preocupant és la degradació de la política dels qui institucionalitzen la mentida i la farsa, dels qui poden proclamar amb la mateixa contundència una posició i la seva contrària alhora, dels qui simulen escandalitzar-se per declaracions o accions empreses pels altres idèntiques a les que prenen ells en altres indrets o en altres situacions, o dels qui són capaços d’utilitzar arguments absolutament contraposats a les tesis que sostenien quan eren al Govern.

En motiu de l’aniversari de l’assassinat del President Companys, els diversos partits democràtics han fet els seus actes, cadascú donant-hi el to que li interessava en l’actual conjuntura política; res a dir. Ara bé, resulta indignant la hipocresia, el cinisme i la manca d’honestedat dels representants del PP. Per no haver d’admetre que ells no són presents en aquests actes senzillament perquè ells mai han condemnat els assassinats del franquisme, perquè ells serien al fossar mirant cara a cara el President Companys amb una arma a la mà, la Camacho (el qualificatiu de senyora me’l reservo per a persones amb un mínim de dignitat personal) argumenta que ells no volen mirar el passat, sinó el futur. Un partit que s’aferra al dret de conquesta, que nega el dret de mirar amb llibertat el futur del poble de Catalunya, com pot ara donar una excusa tan insolent o desvergonyida?.

En un sentit ben diferent, però amb la mateixa idea de menysprear el valor de les idees expressades a través de la paraula, veiem com el Partit dels Socialistes és capaç d’incloure en el seu programa electoral propostes i plantejament del tot oposats als que ells defensaven quan eren al Govern (de fet ja actuen com si haguessin tornat a l’oposició). Quan els ha interessat, per tenir el suport d’Esquerra que li permetia seure a la poltrona de la Presidència de la Generalitat, han aprovat mesures i lleis en matèria de política lingüística que ara ells mateixos contradiuen en el seu programa electoral.

És aquesta corrupció perversa de la paraula que fa que molts ciutadans menyspreïn la política per associar-la a la deshonestedat. Per aquesta banda, no els falta raó.