Pàgines

dimarts, 17 de juliol del 2012

Presumpció d’innocència, sí, però...

Ens n’hem queixat moltes vegades quan els casos de corrupció han afectat altres partits. Quan es tracta dels altres podem ser molt exigents, però això no és cap garantia d’honestedat ni de radicalitat en la defensa de l’activitat política únicament com a servei al bé comú; aquesta honestedat es demostra sobretot quan el dubte apareix entre nosaltres. I si hem reclamat sovint l’acció contundent dels altres partits en contra de militants o de càrrecs públics posats sota sospita, ara no podem fer veure que el nostre cas és diferent.

I està clar que el nostre cas és diferent: cada cas és diferent. Però una cosa és la presumpció d’innocència, i l’altra és la manca de reacció immediata com calia esperar. No és la mort de ningú rescindir temporalment la militància, tan bon punt plana l’ombra del dubte. No tinc cap raó per dubtar ni per deixar de dubtar de l’honestedat del senyor Ausàs, però ha estat una de les cares públiques del partit i no podem permetre vacil•lacions quan la sospita és prou greu com perquè hagi hagut de passar alguna nit a la presó. La Justícia farà el seu curs i hi cap la possibilitat que arribi a la conclusió que tot ha estat un lamentable error; aleshores seria el moment de la plena rehabilitació de l’ex Conseller injustament encausat. Però, no ens enganyem, costa de creure que la policia i la Justícia hagin actuat amb la contundència que ho han fet, sense tenir bases prou sòlides per a formular l’acusació. Podria donar-se el cas, això sí, com va passar amb el president de la Generalitat valenciana i amb tants altres polítics involucrats en afers poc clars per no dir directament delictius, que la Justícia acabi sobreseient el cas per manca de proves o perquè el delicte ja ha prescrit. Altres partits ho han interpretat, erròniament, com una declaració d’innocència.

De declaracions solemnes a favor de l’honestedat en fan tots els partits, sense excepció. L’excepció seria que algú comencés a aplicar-se la medicina a sí mateix. I això és el que jo reclamo a la direcció d’Esquerra, i lamento que no hagi pres les mesures adients al cas des d’un bon principi. I la presumpció d’innocència no hi té res a veure.