Pàgines

dimarts, 12 de febrer del 2013

Donant pistes als unionistes

Els unionistes no les tenen totes. Per més que diguin que ells ja controlen el tema legal, i que no permetran cap acció que no s’ajusti a la seva Constitució, el cert és que no ho acaben de veure massa clar, sobretot quan s’adonen que la societat catalana, inclosos aquells sectors que podien semblar més reticents al sobiranisme, està vivint amb una certa normalitat tot el procés i seguint els passos sense perdre els estreps. En tot cas, podríem donar algunes pistes als unionistes per tal d’evitar el desastre que segons ells representaria el desmembrament d’Espanya.

D’una banda, els espanyols sempre ens recriminen que els catalans som rondinaires, que sempre ens fem la víctima, que tot el dia estem exigint privilegis, i en definitiva que som un corcó per a Espanya. I de l’altra, ens adverteixen que la independència seria un desastre absolut, que Catalunya no seria viable sense Espanya, que s’ensorraria l’economia, que no ens voldria ningú, etc, etc. Per tant, una proposta o suggeriment que els podríem fer seria una jugada mestra que els resoldria els dos temes alhora. Només caldria que, sense més dilació, accedissin a què Catalunya esdevingués un estat independent. Segons els seus càlculs, les seves anàlisis i els seus pronòstics Catalunya es trobaria sola, abandonada d’Europa, sense inversions estrangeres, i les existents voldrien marxar-ne, l’economia cauria per terra, no es podria mantenir ni el mínim estat del benestar que encara queda... un desastre total que provocaria la reacció per ells desitjada. Els catalans, desencantats de la independència demanarien clemència a l’Estat espanyol per tal que ens readmetés com una regió més, amb el compromís de no fer més reclamacions ni rondinar pel tracte rebut: qualsevol cosa seria millor que el “no-res” que deia Mariano Rajoy o diu la Camacho.

Sembla que la proposta s’ajusta perfectament a la seva lògica. A no ser que la seva lògica no fos tal; que tots els mals auguris que ens pronostiquen si assolim la independència, en realitat no són més que els seus desitjos; que tots els estudis determinen que són els estats de mida mitjana-petita els qui millor poden afrontar les situacions de crisi; que potser ja saben que pràcticament mai cap país que s’ha segregat d’un Estat no ha volgut reincorporar-s’hi... O potser, que el pitjor dels desastres imaginables no seria tan greu com el que patim quedant-nos dins d’Espanya.