Pàgines

dijous, 8 de novembre del 2012

No neguen els fets, sinó les paraules que els defineixen

Sorprèn que els polítics espanyols, i també alguns dels seus intel·lectuals, neguin les evidències. Que diguin que no hi ha espoli fiscal, quan les dades les dóna la mateixa administració estatal i les entitats bancàries espanyoles, o quan és el mateix Ministre de Justícia el qui afirma no saber si seria viable una Catalunya independent però que té la convicció que el que no seria viable és una Espanya sense Catalunya. O que diguin que no hi ha persecució de la llengua i la cultura del país quan dia sí i dia també apareixen noves propostes, decrets i accions de les institucions de l’Estat i de les autonomies governades pel PP en contra de la llengua catalana; i sobretot quan ja s’està veient el resultat de la seva acció demolidora contra la llengua al País Valencià i a les Illes.

Com sempre, podem plantejar-nos que a més de les agressions, els espanyols es pensen que la societat catalana és estúpida, que no veu la realitat del dia a dia i que combregarà amb rodes de molí. Ho deia l’Artur Mas abans d’ahir davant d’un grup d’empresaris: com és possible que davant el procés de secessió de Catalunya perquè hem constatat que és impossible un encaix digne a Espanya, enlloc de ploure propostes per fer més atractiu el projecte en comú que hem acabat descartant per la seva hostilitat, encara continuïn tirant coces, amb insults i amenaces de tota mena, sobretot insistint i aprofundint en les seves agressions. Probablement, això s’explica perquè ja donen per perduda la possibilitat de recuperar l’opinió majoritària de la societat catalana, ja només fan campanya per als qui tenen assumit el menyspreu pel país, i per tant ja desisteixen d’endolcir la relació o de fer un acostament més amable; no pretenen canviar l'opinió dels catalans sinó que es refien que faran servir la força, l’amenaça, el veto a Europa i el que calgui per neutralitzar la decisió democràtica de la ciutadania.

Però hi ha una altra explicació, que no exclou l’anterior. No és que neguin l’existència d’un espoli fiscal perquè desconeguin que el dèficit fiscal supera el 8% del PIB, o que falsegin les dades reals amb la voluntat de confondre’ns, sinó que ells consideren lògiques i raonables aquestes dades. Per ells ja forma part de la seva lògica aconseguir l’empobriment de Catalunya, a base de treure’n el màxim de recursos per a la disbauxa espanyola. I no és que neguin les agressions a la llengua perquè considerin que ells ja la defensen a la seva manera, sinó que ells ja tenen com a objectiu lògic i normal l’eliminació d’una llengua que odien profundament. No és que neguin les accions en sí, sinó que neguen les paraules que les qualifiquen.