Pàgines

divendres, 21 d’octubre del 2011

Drama a Espanya: ETA deixa les Armes

Ja se la veien a venir, i per això els més ferms partidaris de la lluita armada, de la continuïtat de la violència, des de fa uns dies que estaven nerviosos. Al final, però, s’ha produir la tan temuda notícia: ETA deixa les armes. No han servit de res les seves maniobres polítiques d’il·legalitzar els grups que volien portar la lluita abertzale per la via democràtica i pacífica; no han servit de res les sentències clarament polítiques condemnant els principals gestors de la via pacificadora, com en el cas d’Otegi; no han servit de res les mentides i les tergiversacions dels mitjans de comunicació del nacionalisme espanyol més tronat.

Només calia veure la grotesca reacció d’aquests fervorosos partidaris de la violència davant la Conferència Internacional per impulsar el procés de pau a Euskadi. Mai un periodista seriós, amb un mínim de dignitat professional, gosaria dir, com deien alguns, que els participants de la Conferència d’aquest dilluns o els signants del manifest que en seguí feien el joc a ETA. Personalitat tan diverses com l’exsecretari general de les Nacions Unides Kafi Annan, el president del Sinn Fèin, Gerry Adams, l'exprimer ministre irlandès Bertie Ahern, l'exministre de l'Interior i Defensa francès Pierre Joxe, i el primer ministre noruec Gro Harlem Brundtland, eren menyspreats tant pel PP com pels seus mitjans de comunicació, temerosos que la pau arribés. Si en aquest país hi hagués un mínim de Justícia independent i justa, tot el contrari del que tenim, es processarien molts d’aquests instigadors de la violència, els qui han posat durant anys totes les traves possibles, amb assassinats inclosos, a qualsevol procés de pau.

Sense poder amagar el seu enuig, encara es resistiran a acceptar la bona notícia. Segurament que encara repetiran aquella absurda cançó, que no és això el que esperaven. Durant un cert temps ETA responia a les seves provocacions amb nous atemptats, que eren celebrats amb eufòria com aquell de Barajas; però ara, finalment, i malgrat els esforços d’aquests carronyaires, han decidit no respondre més com ells “esperaven”. Han entès que la independència és possible per la via democràtica, i que ells eren utilitzats com a coartada per a negar el dret a decidir al poble basc. Han entès que l’empresonament d’Otegi, el tancament de diaris, les detencions en plena treva i les il·legalitzacions de formacions polítiques no eren sinó l’estratègia del nacionalisme espanyol, per a provocar la continuïtat d’ETA. I si ho volia Espanya és que no era bona per a Euskadi.