Pàgines

divendres, 18 de novembre del 2011

No és perquè sí, que s’ataca TV3

Ho deia quan es parlava de la immersió lingüística. Quan els partits nacionalistes espanyols, especialment el PP, van veure que no podrien liquidar-la per la via democràtica van optar per fer servir els seus peons corruptes de la Justícia. I, com a resposta, des d’aquí s’argumentava il·lusament que la immersió lingüística havia estat molt positiva, que fomentava la cohesió social, que garantia el coneixement de les dues llengües oficials... com si els jutges i els polítics espanyols no ho sabessin! Precisament, actuen contra la immersió lingüística per això: perquè veuen que ha estat positiva, perquè no ha creat conflictes, perquè garanteix el coneixement de les dues llengües.

És exactament el que està passant ara amb les amenaces contra TV3. Els qui la defensen, argumenten que és un servei públic de primera magnitud per a fomentar la llengua catalana, però també per fomentar la cultura en general, inclosa la indústria audiovisual; argumenten que ajuda poderosament a fomentar també la cohesió social i una visió de país; que la qualitat d’aquesta televisió és infinitament superior a la porqueria que ens ofereixen la majoria de les privades, a favor de les quals (i al servei de les quals) es voldria liquidar TV3. I, com en el tema de la immersió, en fan una defensa com si l’evidència irrefutable d’aquests arguments hagués de convèncer els qui fan de l’odi a Catalunya i a la seva cultura la seva principal raó de ser. El Partit Popular i la resta de partits nacionalistes espanyols proposen aprimar fins a deixar en residual la Televisió de Catalunya, precisament per tot això.

I no ens enganyem, a CiU també hi ha elements infiltrats que, simulant no renegar del tot del seu país, propugnen fer el joc amb els enemics de Catalunya, els regalen la responsabilitat de Cultura a la Diputació, proposen governs espanyols de concentració, i no els fan fàstics quan proposen atacar TV3 per tal d’afavorir les seves televisions privades; qualsevol cosa a canvi de beneficis particulars i d’ideologia favorable als poders econòmics.