Pàgines

divendres, 15 de gener del 2010

La Memòria Històrica, també a l’Eurocambra

Hi ha notícies que a vegades apareixen als mitjans de comunicació més per l’interès personal d’algú, o per un fet estrictament circumstancial, que per l’actualitat del tema. Sembla que ara ha escandalitzat a algú, i els mitjans de comunicació se n’han fet ressò, que des de fa gaire bé 10 anys s’exhibeix una Constitució franquista, amb tots els seus símbols, a la seu de l’Eurocambra, a Brussel·les. I, està clar, els eurodiputats catalans, com si no haguessin passat tant ells com els seus predecessors mil vegades pel davant de les vitrines on s’exhibeix, ja s’han afanyat a demanar-ne la seva retirada. Entenc que aquesta petició la facin els eurodiputats socialistes i populars, però no que ho faci l’Oriol Junqueras.

Quan parlem de memòria històrica, parlem de mantenir viu el record del que es va esdevenir en el passat. Hi ha víctimes oblidades en fosses comunes, hi ha crims silenciats o ignorats per autors revisionistes, com hi ha fets històrics que pretenen ser tergiversats pels qui d’alguna manera se saben hereus d’unes conductes més que reprotxables. El 1997 es va sol·licitar als diferents Estats membres de la Unió que fessin una aportació simbòlica, representativa de cada Estat, per tal de mantenir a la seu de Brussel·les una exposició permanent. Les Corts espanyoles, amb molt bon criteri, van oferir un exemplar del primer text Constitucional del 1978, el mateix text vigent encara. I naturalment, aquest text gestat o sorgit de les entranyes del franquisme conté els símbols feixistes de l’Àliga imperial i el lema del Règim que pretenia perpetuar-se maquillat en forma de Constitució, “Una, Grande y Libre”. I allà ha romàs, obert i a l’abast de tothom, un element de la memòria història que ens recorda quin és l’origen d’aquesta Constitució espanyola.

No vulgueu fer d’historiadors revisionistes i col·locar-hi ara una nova edició que n’obviï la versió original, pel simple fet que ens produeix nàusees. Els alemanys també mantenen viu el record del nazisme i dels camps de concentració, justament perquè no volen deixar de tenir nàusees davant d’un passat històric que els avergonyeix, com als espanyols hauria d’avergonyir el seu passat feixista. Està clar que a Alemanya, com a Espanya, encara hi ha elements que reivindiquen ser-ne hereus, alguns mantenint els símbols originals i d’altres, maquillant-los. Per la memòria històrica, mantingueu els símbols feixistes que il·lustren l’original de la Constitució espanyola.