Pàgines

dijous, 1 de novembre del 2012

Tendenciosa publicitat institucional

Com era d’esperar, la Junta electoral ha fet retirar l’espot institucional en què s’animava a votar en les eleccions del 25 de novembre. Coneixent la reputada imparcialitat i la incorruptible honestedat del sistema judicial espanyol no podíem pas esperar una altra cosa. Curiosament, però, la JEC no entra en el fons de la qüestió que demandaven els partits de l’oposició, sinó que considera que la Generalitat no ha de complir amb el que mana l’Estatut d’Autonomia, sinó amb el que li mana el poder central. De fet, en ocasió del referèndum sobre l’Estatut també es va prohibir fer campanya a favor de la participació, perquè des de la seva òptica espanyola i de partit aquell Estatut retallat ja era excessiu.

Però, en aquest cas, els partits de l’oposició es van adonar de seguida que, a més de pretendre complir una llei catalana, com si aquestes s’haguessin de complir, hi havia una clara tendenciositat de l’anunci institucional. Com se’ls pot haver ocorregut a aquesta gent de CiU apel·lar a la història recent de Catalunya insinuant que en aquestes eleccions també podem fer història. El ministre Wert, els devia passar els apunts per fer-los veure que no és possible apel·lar a la història d’un país que no existeix; en tot cas havien d’haver apel·lat als 3.000 anys d’història d’Espanya. A més, tot el vídeo dóna la impressió que va adreçat sectàriament només als qui creuen i estimen el país, la seva llengua i les seves tradicions, sense tenir en compte que a Catalunya també hi ha gent que l’odia i que treballa dia a dia per anorrear la nostra llengua; ni tan sols no hi havia ni una sola referència a les curses de braus! Des del moment que presenten unes imatges de castellers, en lloc de fer-hi sortir la dansa de Castellterçol o la Patum de Berga, és evident que l’espot no representa el conjunt de la societat catalana, perquè els castellers no tenen per què agradar a tothom.

El que els deu haver enutjat més, però, deu ser la referència als Jocs Olímpics de Barcelona. Uns Jocs que també van tenir els seus detractors i en motiu dels quals es van efectuar tot un seguit de detencions de membres del moviment independentista, un paral·lelisme clar amb l’empresonament que també proposa algun demòcrata espanyol per als dirigents de l’actual onada sobiranista. A més, aquells Jocs, ben legítimament, van ser capitalitzats pel partit que aleshores governava la ciutat de Barcelona, i la seva inclosió en el vídeo podria interpretar-se com la voluntat de tornar a repetir aquell èxit en les eleccions del 25 de novembre. Però, no. La Junta electoral no entra en aquestes foteses partidistes, simplement nega la validesa de les nostres institucions. És un avançament, potser, a l’amenaça dels populars?

O en fugim ràpidament o ens liquidaran de forma definitiva.