Pàgines

divendres, 21 de setembre de 2007

Esquerra Independentista presenta el seu full de ruta


Esquerra Independentista, el sector crític d'ERC liderat per Uriel Bertran i Hector Bofill entre altres, ha presentat les seves esmenes a la ponència preparatòria de la Conferència Nacional del partit "Construïm una nació sobirana...". D'una primera lectura de les seves esmenes en trec dues conclusions contradictòries: D'una banda sembla un plantejament més meditat i més sòlid, en la mesura que no pretén només justificar l'acció de govern, i que realment vol recuperar l'ambició nacional del partit que ha perdut a la pràctica en els darrers anys. Però de l'altra, no deixa de caure en el mateix parany de basar l'estratègia en aconseguir que el partit assoleixi una posició hegemònica en el panorama polític català.

De fet, les esmenes que presenta Esquerra Independentista ja deixen clar des del principi que es tracta d'un "Full de ruta del partit", és a dir d'un pla per a recuperar la credibilitat i el suport electoral del partit. La qual cosa no em sembla malament, si més no és un acte d'honestedat en no pretendre confondre el "Full de ruta del partit" amb el del país, que igualment quedaria per fer. Em sembla ben legítim i positiu elaborar plans i estratègies per a fer créixer el partit tant com sigui possible, sempre que no condicionem l'avançar cap a l'exercici del dret a decidir al fet que ERC assoleixi una posició hegemònica. L'important és que hi hagi la majoria social que ha de fer possible aquest pas, entenent que haurem de comptar amb amplis sectors que avui són a CiU, al PSC i a IC, i que hi continuaran sent.
Les esmenes d'Esquerra Independentista no qüestionen moltes de les anàlisis esbiaixades que hi ha en el text de la ponència. No sé si perquè hi coincideixen o perquè prefereixen no entrar-hi per tal de centrar el debat en les esmenes més pragmàtiques o per tal de no enfrontar-se excessivament amb la direcció del partit. En canvi, em sembla molt interessant la concreció que fan en el sentit de condicionar qualsevol nou pacte de Govern a compromisos clars sobre la llei de referèndums catalana, que jo especificaria que s'hauria de tirar endavant emparant-nos en la legitimitat per a fer-ho més que en la legalitat. Falta de concreció era un dels grans defectes de la ponència oficial.
I l'altre punt interessant és la proposta que a partir del 2010 caldria crear un mecanisme d'articulació del conjunt del catalanisme per a fer viable un referèndum per a poder decidir el nostre futur en un termini relativament curt, que podria ser a l'entorn del 2014. No entenc, amb tot, per què no es parla de començar ja a treballar en aquest sentit, precisament per tal de no condicionar-ho als resultats electorals del 2010, ja que la proposta tindria sentit sigui quin sigui el pes electoral d'ERC, si en el conjunt del catalanisme hi ha una majoria prou considerable per a fer-ho. A la vista d'aquestes esmenes, que podríem analitzar més endavant amb més profunditat, ja es pot preveure que la Conferència Nacional de la tardor en cap cas esbossarà un "Full de ruta" per al país, sinó un pla de rellançament del partit que igual podria quedar-se en un brindis al sol, declaracions de bones intencions, i poca cosa més. És cert que si el partit prengués uns direcció clara en la defensa dels interessos nacionals seria més fàcil que en un futur algú proposés acabar de definir el "Full de ruta" que hauria de seguir el país, en el seu conjunt, per assolir les fites que ens proposem.