Pàgines

dilluns, 17 de setembre de 2007

Tranquils, no hi havia espanyols a l’avió accidentat


És una frase que se sent sovint als mitjans de comunicació, quan se'ns parla d'un accident o d'un desastre natural amb nombroses víctimes ocorregut en terres llunyanes. Una frase que pot tenir diverses lectures, però que a mi em sona terriblement malament. Una desena de víctimes a l'Índia, al Perú o a Moçambic sembla que no tindrien massa importància si totes elles eren originàries del lloc, mentre que el fet adquireix majors proporcions si entremig hi havia turistes europeus. I és el que hem sentit de nou en el darrer accident d'aviació ocorregut a l'illa de Phuket, a Tailàndia.

Els mitjans de comunicació, en un esmerat exercici de patriotisme occidental, s'afanyen a remarcar que en l'avió estavellat a l'aeroport de la turística illa de Phuket hi havia una majoria d'europeus. No ho diuen clarament, però pressuposen que dita així la notícia ens impactarà molt més, perquè des d'una òptica racista la vida d'un europeu sempre és més valuosa que la de qualsevol indígena. Però, un cop subratllada la identitat europea de moltes de les víctimes de l'accident, TV3 (la nostra) s'afanya a tranquil·litzar-nos dient que a l'avió no hi anava cap espanyol. Menys mal. Pressuposen, en un encara més esmerat exercici de patriotisme espanyol, que si no és el mateix que la víctima, sempre anònima per a l'espectador, sigui un turista europeu o un natural del lloc del sinistre, molt menys ho ha de ser que aquesta sigui un turista alemany o un turista manxec.
Algú podria dir que els mitjans de comunicació no fan aquesta distinció entre les víctimes per conviccions de caràcter racista, sinó que pretenen tranquil·litzar l'audiència per si algú té un parent o amic de viatge per aquelles terres. Si fos així, no tindria sentit fer la primer distinció entre europeus i no europeus, d'una banda, i de l'altra als espectadors de TV3 els podria important el mateix que la víctima sigui càntabra, tailandesa o val·lisoletana, perquè des d'aquests indrets no es veu la televisió catalana. Una excusa, a més, que queda del tot invalidada quan aquests mateixos mitjans de comunicació acostumen a dir allò de "es desconeix la identitat de les víctimes", que realment podria esverar familiars i amics de persones que podien ser prop de la zona del sinistre, quan en realitat no és que "es desconegui" sinó que són els periodistes els qui en desconeixen la identitat. I un cop passat l'impacte mediàtic de l'accident, la informació sobre la identitat les víctimes ja deixa de tenir sentit.