Pàgines

dissabte, 13 d’octubre de 2007

No condemnar la violència és delicte?


És realment d'admirar la facilitat amb què els nacionalistes espanyols han aconseguit que sembli normal considerar delicte la no realització de les declaracions que es poden considerar com a políticament correctes. Una cosa és recolzar o aplaudir la violència i l'altra és abstenir-se de fer-ne comentaris, o simplement analitzar-la des d'una perspectiva més àmplia que inclou bàsicament aquells elements que han generat o que han propiciat la violència. Sembla difícil argumentar jurídicament que pot ser un fet delictiu, i per tant punible, el fet de no sortir públicament a condemnar un determinat acte de violència.

Aquesta setmana hi ha hagut dos actes de violència a l'Estat espanyol: un artefacte col·locat al País Basc i un altre al País Valencià. Un ha provocat un ferit i l'altre no, però tots dos han estat actes de violència amb una intencionalitat política clara. Quin criteri ha de seguir la justícia per poder afirmar que la no condemna d'un d'aquests atemptats pot ser delictiva, i que, com pretenen alguns, pot ser causa o motivació suficient per a sol·licitar la il·legalització d'una formació política? Està en funció del ressò mediàtic que hagin tingut els actes de violència, o de la ideologia dels mitjans que se'n fan ressò? Algun jutge gosaria sentenciar que la no condemna d'un acte de violència és un fet delictiu, sigui quina sigui la ideologia dels autors de l'acte de violència i la ideologia dels qui no l'han condemnat?

La sospita que la mesquinesa política de jutjar només en funció de la ideologia dels violents o de les víctimes es trasllada perversament a l'administració de la justícia, és inevitable.