A més d’un van sorprendre les declaracions de l’holandès Hein Verbruggen, un alt càrrec del Comitè Olímpic Internacional, comparant la situació del Tibet amb la situació del País Basc en relació a Espanya o amb el tema de Guantànamo en relació als Estats Units. Era el seu argument per a justificar que el COI no volgués barrejar la celebració dels Jocs Olímpics a Pequin amb la conculcació dels drets humans a aquell país, i molt especialment al Tibet. Una cosa és l’esport i una altra la política, diuen. Naturalment, no hi estic pas d’acord, però podria entendre que algú honestament tingués aquest criteri.
Ara bé, l’honestedat no és pas una qualitat dels dirigents del COI. I ells saben que aquesta argumentació per a fer els ulls grossos davant la violació dels drets humans a la Xina no té res a veure amb aquesta pretesa separació entre esport i política. Durant molts anys el COI negava la participació de Sudàfrica en els Jocs Olímpics, perquè en aquell país hi havia un règim d’apartheid inacceptable. La diferència no és altra que, ara, del règim xinès que nega les llibertats i els drets individuals i col·lectius en treuen profit les empreses i els estats occidentals: un mercat amplíssim, i amb una mà d’obra barata i sotmesa a un règim que no els permet massa reivindicacions, ni socials, ni laborals, ni nacionals. I com sempre, el terrorisme, la violència, la conculcació dels drets humans, deixen de ser condemnables quan proporcionen sucosos beneficis.
Però és més. El Comitè Olímpic Internacional no és una organització esportiva al marge de la politica, sinó que funciona estrictament com una entitat política també en la seva organització interna. No s’accepta un atleta, o un conjunt d’atletes d’un grup, d’una ètnia o d’una nació, pel fet de ser atletes amb voluntat de competir esportivament, sinó pel fet de formar part i de representar un estat concret. Si Catalunya no pot tenir un Comitè olímpic propi, i per tant participar com a tal als Jocs Olímpics, és perquè el COI té presa una opció política concreta.
A més d’un devien irritar les declaracions de l’holandès Hein Verbruggen, a uns altres devien fer riure. Jo simplement deploro la hipocresia i la manca d’honestedat d’una organització com el COI, que no té cap mena d’escrúpol a l’hora de posar-se al costat dels poderosos, tant per a negar políticament els drets dels uns com per a justificar els crims dels altres.
Ara bé, l’honestedat no és pas una qualitat dels dirigents del COI. I ells saben que aquesta argumentació per a fer els ulls grossos davant la violació dels drets humans a la Xina no té res a veure amb aquesta pretesa separació entre esport i política. Durant molts anys el COI negava la participació de Sudàfrica en els Jocs Olímpics, perquè en aquell país hi havia un règim d’apartheid inacceptable. La diferència no és altra que, ara, del règim xinès que nega les llibertats i els drets individuals i col·lectius en treuen profit les empreses i els estats occidentals: un mercat amplíssim, i amb una mà d’obra barata i sotmesa a un règim que no els permet massa reivindicacions, ni socials, ni laborals, ni nacionals. I com sempre, el terrorisme, la violència, la conculcació dels drets humans, deixen de ser condemnables quan proporcionen sucosos beneficis.
Però és més. El Comitè Olímpic Internacional no és una organització esportiva al marge de la politica, sinó que funciona estrictament com una entitat política també en la seva organització interna. No s’accepta un atleta, o un conjunt d’atletes d’un grup, d’una ètnia o d’una nació, pel fet de ser atletes amb voluntat de competir esportivament, sinó pel fet de formar part i de representar un estat concret. Si Catalunya no pot tenir un Comitè olímpic propi, i per tant participar com a tal als Jocs Olímpics, és perquè el COI té presa una opció política concreta.
A més d’un devien irritar les declaracions de l’holandès Hein Verbruggen, a uns altres devien fer riure. Jo simplement deploro la hipocresia i la manca d’honestedat d’una organització com el COI, que no té cap mena d’escrúpol a l’hora de posar-se al costat dels poderosos, tant per a negar políticament els drets dels uns com per a justificar els crims dels altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada