L’èxit relatiu de l’acte d’ahir organitzat per Òmnium Cultural es podrà constatar en funció de si hi ha canvis d’actitud en la política catalana. Té molt de mèrit, i cal felicitar-se’n, que una entitat com Òmnium sigui capaç de fer una convocatòria d’aquestes característiques on es pugui dir en veu alta que el que està en joc és la dignitat del país. Però ara caldrà veure quina repercussió tindrà tant a nivell de la mateixa societat civil com a nivell de la política dels partits catalans, i en definitiva del Govern de la Generalitat.
En els parlaments d’ahir es van sentir alguns dels tòpics de sempre que no per obvis calia repetir: ningú està legitimat per a desautoritzar la voluntat de tot un poble; qui trenca el que podria anomenar-se com a pacte constitucional és Espanya, que no ens accepta com a comunitat nacional; el dret a l’autodeterminació és alienable i forma part del més elemental sentit democràtic, només si anem junts podrem sobreviure a les envestides de l’Estat espanyol; els partits haurien de definir si la seva estratègia passa per prioritzar els rèdits electorals que els permetin tenir més cotes de poder, o per treballar pel futur i el benestar del país... I bé, ja està dit. Els mitjans de comunicació se n’han fet ressò, i se’n parlarà alguns dies més, però canviarà alguna cosa a partir d’ara?
Tot podria quedar en una anècdota, com la de Jordi Porta fent al·lusió a aquella frase que havia emprat el socialista Joan Ferran per declinar la invitació a assistir a l’acte: “no podem posar-nos la bena abans de la ferida” deia. Era una manera de dir, des de l’òptica socialista, que no calia fer res fins que no sapiguem la sentència del Tribunal Constitucional, amb el convenciment que, després, poca cosa més es podrà fer que acatar-la. Lògicament, la resposta de Jordi Porta va ser que no cal posar cap bena abans de la ferida, però sí fer tot el possible per evitar que hi hagi ferida. El tema, amb tot, està en saber d’on va treure el socialista Joan Ferran aquesta metàfora de la ferida, perquè no deu ser tan casual que en els mateixos termes i també referint-se a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut, l’havia pronunciada temps enrere Joan Ridao i figura literalment en el text de la ponència (apartat 3c.3a) aprovada en el darrer Congrés d’ERC.
En els parlaments d’ahir es van sentir alguns dels tòpics de sempre que no per obvis calia repetir: ningú està legitimat per a desautoritzar la voluntat de tot un poble; qui trenca el que podria anomenar-se com a pacte constitucional és Espanya, que no ens accepta com a comunitat nacional; el dret a l’autodeterminació és alienable i forma part del més elemental sentit democràtic, només si anem junts podrem sobreviure a les envestides de l’Estat espanyol; els partits haurien de definir si la seva estratègia passa per prioritzar els rèdits electorals que els permetin tenir més cotes de poder, o per treballar pel futur i el benestar del país... I bé, ja està dit. Els mitjans de comunicació se n’han fet ressò, i se’n parlarà alguns dies més, però canviarà alguna cosa a partir d’ara?
Tot podria quedar en una anècdota, com la de Jordi Porta fent al·lusió a aquella frase que havia emprat el socialista Joan Ferran per declinar la invitació a assistir a l’acte: “no podem posar-nos la bena abans de la ferida” deia. Era una manera de dir, des de l’òptica socialista, que no calia fer res fins que no sapiguem la sentència del Tribunal Constitucional, amb el convenciment que, després, poca cosa més es podrà fer que acatar-la. Lògicament, la resposta de Jordi Porta va ser que no cal posar cap bena abans de la ferida, però sí fer tot el possible per evitar que hi hagi ferida. El tema, amb tot, està en saber d’on va treure el socialista Joan Ferran aquesta metàfora de la ferida, perquè no deu ser tan casual que en els mateixos termes i també referint-se a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut, l’havia pronunciada temps enrere Joan Ridao i figura literalment en el text de la ponència (apartat 3c.3a) aprovada en el darrer Congrés d’ERC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada