La consolidació de la Fundació Ramon Llull

Ja he dit en alguna altra ocasió que, al meu entendre, una de les poques àrees de Govern que realment treballa amb una visió nacional efectiva és la de projecció exterior. La primera reunió de treball de la Fundació Ramon Llull, celebrada a Andorra, ha fet passos interessants de cara a convertir-se en una representació institucional de la cultura dels Països Catalans, acordant la incorporació de la Catalunya del Nord, a través del Consell General del Pirineus, i avançant en la incorporació de representacions municipals del País Valencia, de la Franja de Ponent i de la ciutat de l’Alguer.

L’Institut Ramon Llull va ser creat com una eina de suport internacional de la cultura catalana, però mai ha pogut incorporar la representació del Govern valencià senzillament perquè aquest inverteix els seus esforços en l’intent de liquidar la llengua i cultura del país, tant si se l’anomena catalana com valenciana. I el primer tripartit es va carregar d’entrada el treball realitzat fins aleshores provocant la sortida del Govern de les Illes Balears. De la mà de la Vicepresidència, i sobretot sota la direcció de Josep Bargalló, l’Institut està recuperant el paper que li correspon.

Un pas important va ser la creació de la Fundació Ramon Llull que, amb seu a Andorra, pot ser una eina més per a ser present en l’escena internacional. Encara que no s’ha concretat, sembla que aviat es formalitzarà la reincorporació de les Illes Balears i, en un termini relativament breu, doncs, aquesta Fundació institucional podria comptar amb representació de tots els territoris de parla catalana.

Podem dir que ja tenim l’eina. Ara calen tres coses fonamentals: dotar-la de contingut, de finançament, i la més important consolidar-la ràpidament per tal que no trontolli al primer canvi de govern. Això implica fer-la imprescindible per als diversos territoris.