Finalment la Generalitat ha aprovat el projecte de Llei d’Educació, just abans de les vacances. Insòlitament l’ha aprovada amb el posicionament contrari d’un dels socis de Govern, i més tenint en compte que ara el projecte de llei s’esperarà fins a la tardor per entrar el Parlament per al seu debat i aprovació definitiva. Sembla que el més lògic hauria estat donar-se una mica més de temps per a poder presentar una proposta com a mínim amb el consens dels membres del tripartit. O hi ha gat amagat o ja han arribat a la conclusió que l’acord és impossible.
Algú podria haver pensat que la urgència de la tramitació d’aquesta llei venia motivada per la necessitat de contrarestar el decret espanyol de la tercera hora de castellà. Però això no hi té res a veure, perquè el curs s’iniciarà molt abans que la llei entri en vigor. D’altra banda, la llei traspassa totes les línies vermelles apuntades per Esquerra quan consagra el dret dels pares a escollir la llengua en què volen que s’atengui els seus fills, almenys en el primer curs d’escolarització: el PP i Ciutadans s’han sortit amb la seva, encara que lògicament no parlaran d’aquest tema fins que puguin exigir-ne la seva aplicació, per tal de continuar pressionant i apuntar-se nous èxits.
IC es queixa de les concessions fetes a l’escola privada o concertada, eliminant en alguns paràgrafs de la llei el concepte de “pública”. No sé de què s’estranyen, quan la política del tripartit ha estat molt més favorable a l’escola concertada que la que ho havien estat els governs convergents. El primer esborrany de la llei, que va escandalitzar més els professionals de l’ensenyament que els polítics d’IC, fins i tot obria la porta a privatitzacions de la gestió dels centres públics. Esquerra, en canvi, tampoc hi veu inconvenients en aquest sentit en el projecte de llei aprovat ahir pel Govern de la Generalitat.
La urgència de la llei no resol el problema de la tercera hora (que moltes escoles ja fan!), però pot complicar l’estabilitat del Govern i crear un altre focus de tensió en la societat catalana. Paga la pena?.
Algú podria haver pensat que la urgència de la tramitació d’aquesta llei venia motivada per la necessitat de contrarestar el decret espanyol de la tercera hora de castellà. Però això no hi té res a veure, perquè el curs s’iniciarà molt abans que la llei entri en vigor. D’altra banda, la llei traspassa totes les línies vermelles apuntades per Esquerra quan consagra el dret dels pares a escollir la llengua en què volen que s’atengui els seus fills, almenys en el primer curs d’escolarització: el PP i Ciutadans s’han sortit amb la seva, encara que lògicament no parlaran d’aquest tema fins que puguin exigir-ne la seva aplicació, per tal de continuar pressionant i apuntar-se nous èxits.
IC es queixa de les concessions fetes a l’escola privada o concertada, eliminant en alguns paràgrafs de la llei el concepte de “pública”. No sé de què s’estranyen, quan la política del tripartit ha estat molt més favorable a l’escola concertada que la que ho havien estat els governs convergents. El primer esborrany de la llei, que va escandalitzar més els professionals de l’ensenyament que els polítics d’IC, fins i tot obria la porta a privatitzacions de la gestió dels centres públics. Esquerra, en canvi, tampoc hi veu inconvenients en aquest sentit en el projecte de llei aprovat ahir pel Govern de la Generalitat.
La urgència de la llei no resol el problema de la tercera hora (que moltes escoles ja fan!), però pot complicar l’estabilitat del Govern i crear un altre focus de tensió en la societat catalana. Paga la pena?.
2 comentaris:
Em penso que no has entès el que significa això:
El Punt
El blindatge de la immersió lingüística enfronta CiU i ERC
«Els pares, les mares o els tutors dels infants podran sol·licitar que els seus fills i filles rebin el primer curs de l'escolarització bàsica o del segon cicle d'educació infantil en castellà, quan aquesta sigui la seva llengua habitual, durant el curs escolar en el qual s'incorporin als esmentats ensenyaments.» Aquest l'article –1'11.2 del títol segon del projecte de llei, que fa referència al règim lingüístic del sistema educatiu català–, va suscitar ahir un enfrontament entre ERC, que va forçar fins a l'ultim moment la seva inclusió en l'articulat, i CiU, que va anunciar la presentació d'una esmena per retirar-lo. La diputada de la federació Irene Rigau considera que va ampliar els terminis estipulats en la llei de política lingüística del gener de 1998, que ja estableix en el seu article 21.2 el dret a les famílies a exigir que la primera acollida dels infants es pugui fer en la llengua habitual. En concret, estableix: «Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per a fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui.»
Els republicans consideren que la inclusió de l'article 11.2 en el redactat de la LEC és «fonamental» per a la protecció del model d'immersió, en la mesura que limita a un curs la durada del primer ensenyament. En aquest sentit, fonts d'ERC van recordar ahir que diverses entitats espanyolistes com Convivencia Cívica Catalana s'han aferrat a aquesta indefinició per exigir judicialment que els seus fills siguin escolaritzats en castellà. I que alguns estaments jurídics els han donat la raó i han situat la durada d'aquest primer ensenyament en els 8 anys d'edat de l'alumne o alumna.
La Razón:
Ahora la Generalitat tendrá competencias exclusivas para determinar los contenidos de la Educación Primaria y para diseñar los currículums. De esta manera, no estará obligada a impartir la tercera hora de castellano que dictamina la Ley Orgánica de Educación (LOE). La secretaria ejecutiva de Políticas Sociales y Bienestar del PP, Ana Pastor, ya denunció que la normativa incumple la LOE y el sistema educativo común español. Incluso el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) ha emitido varias sentencias en las que se reconoce el derecho de los padres a elegir la lengua vehicular para sus hijos. La Generalitat hizo caso omiso.
Quan es discutia el primer esborrany de l'Estatut, personalment vaig parlar amb Joan Ridao, en nom de l'Observatori de la llengua catalana, per intentar fer veure el perill que representava posar un article d'aquesta mena, que ja era el que havia portat problemes sobre la seva aplicació ja que figurava en la llei de política lingüística. Posar-lo a l'Estatut era donar-li un rang superior; i ara reblem el clau insistint en el tema.
D'acord que és millor acotar-ho a un primer curs d'escolarització que deixer-lo obert, però hem perdut l'oportunitat de liquidar aquest tema. I ens tornarà a portar problemes.
D'una banda els pares que ho vulguin podran fer aquesta exigència, però de l'altra és inviable a la pràctica, i aleshores el problema és per a l'escola.
Publica un comentari a l'entrada