És del tot comprensible que ERC, per més republicana que es declari, no es passi el dia proclamant el seu poc afecte per la monarquia o emprenent accions testimonials en contra de la Casa Reial. Com tampoc s’ha de passar el dia cridant la paraula independència. Una opció creïble ha de tenir clars els horitzons de futur però també ha de tocar de peus a terra i afrontar des del Govern o des de l’oposició els problemes que afecten el dia a dia dels ciutadans. Ara bé, una cosa és que no es passi el dia cridant contra la monarquia i l’altra és que s’hi acomodi com la resta de partits.
En poques setmanes hem viscut uns quants escàndols que haurien fet avergonyir a qualsevol polític mínimament decent, i l’única resposta ha estat el silenci. Que l’ABC o La Vanguardia, que el PP o el PSOE callin o col·laborin en els excessos d’una monarquia obsoleta i insolent, ja entra dins d’una certa lògica. Però resulta inexplicable que aquest silenci el reprodueixin determinats mitjans de comunicació catalans, alguns dels quals pretenen presentar-se com a progressistes, i sobretot partits politics com IC-V o ERC.
En els pressupostos generals de l’Estat, la Casa Reial s’eemporta més de 9 milions d’euros, amb un increment que aquest any va ser del 12% i pel 2009 pot ser d’un 2’5 o un 3%. Però tothom sap que al marge d’aquest pressupost, massa sovint, des de diversos ministeris o institucions de l’Estat es paguen altres despeses extraordinàries de la Casa Reial. Fa pocs dies es va fer pública la notícia que des de la Vicepresidència de la Fernández de la Vega es pagarien més de 3 milions d’euros per reformar la piscina i els jardins privats de la família reial. I abans d’ahir era directament des de la Presidència que es pagaven 2’8 milions d’euros més per adquirir un quadre destinat al despatx del monarca, que per cert va ser encarregat pel general Franco a Salvador Dalí.
Aquesta mena de disbauxa econòmica protagonitzada per la Casa Reial amb la complicitat del Govern espanyol, i per suposat de l’oposició també espanyola, en plena crisi econòmica és un insult a la ciutadania. És lògic que la putrefacte premsa que s’escandalitzava per nou mil euros destinats a condicionar un vehicle oficial del President del Parlament, ara calli davant d’aquesta malversació de fons públics. Però no ho és que partits com ERC no posin el crit al cel i no facin sentir la seva veu com a partit, així com des de les institucions on tenim una posició de Govern.
En poques setmanes hem viscut uns quants escàndols que haurien fet avergonyir a qualsevol polític mínimament decent, i l’única resposta ha estat el silenci. Que l’ABC o La Vanguardia, que el PP o el PSOE callin o col·laborin en els excessos d’una monarquia obsoleta i insolent, ja entra dins d’una certa lògica. Però resulta inexplicable que aquest silenci el reprodueixin determinats mitjans de comunicació catalans, alguns dels quals pretenen presentar-se com a progressistes, i sobretot partits politics com IC-V o ERC.
En els pressupostos generals de l’Estat, la Casa Reial s’eemporta més de 9 milions d’euros, amb un increment que aquest any va ser del 12% i pel 2009 pot ser d’un 2’5 o un 3%. Però tothom sap que al marge d’aquest pressupost, massa sovint, des de diversos ministeris o institucions de l’Estat es paguen altres despeses extraordinàries de la Casa Reial. Fa pocs dies es va fer pública la notícia que des de la Vicepresidència de la Fernández de la Vega es pagarien més de 3 milions d’euros per reformar la piscina i els jardins privats de la família reial. I abans d’ahir era directament des de la Presidència que es pagaven 2’8 milions d’euros més per adquirir un quadre destinat al despatx del monarca, que per cert va ser encarregat pel general Franco a Salvador Dalí.
Aquesta mena de disbauxa econòmica protagonitzada per la Casa Reial amb la complicitat del Govern espanyol, i per suposat de l’oposició també espanyola, en plena crisi econòmica és un insult a la ciutadania. És lògic que la putrefacte premsa que s’escandalitzava per nou mil euros destinats a condicionar un vehicle oficial del President del Parlament, ara calli davant d’aquesta malversació de fons públics. Però no ho és que partits com ERC no posin el crit al cel i no facin sentir la seva veu com a partit, així com des de les institucions on tenim una posició de Govern.
3 comentaris:
Que faltat de notícies que vas últimament Josep. Haver de buscar exemples de la monarquia per criticar Esquerra cada dia ha de ser molt cansat. Potser si comencessis a construir i treballar en positiu tots en trauríem alguna cosa de profit.
És lamentable aquest desgast 'd'acoso i derribo' que fas dia dia.
Amic Anònim,
veig que llegeixes poc el meu bloc, i no tens per què fer-ho està clar. Però si ho fessis veuries que cada dia parlo d'algun fet d'actualitat.
Ahir em referia més aviat a PP i PSOE.
Abans d'ahir a a les plataformes sobiranistes.
L'anterior, de la justícia i dels Mossos.
L'anterior, de les energies renovables i del Govern
L'anterior, de l'Ajuntament de Barcelona.
L'anterior, de Grenlàndia.
L'anterior, de les Universitats,
L'anterior, de Medi Ambient (en tot cas afecta a IC)
L'anterior, defensava ERC i la política d'afers exteriors del Govern
L'anterior, de la crisi i en tot cas del Pp i del PSOE,
L'anterior, de la monarquia.
I hem de recular fins el 21 de novembre per trobar un article en què comento una enquesta del Govern de la Generalitat segons la qual ERC no en surt massa ben parada...
Si cada dia comento algun fet d'actualitat, certament de tant en tant, també hi surten coses que no m'agraden d'ERC. El fet de comentar i posar esperit crític a la política que segueix l'actual direcció d'ERC, no és en absolut això que anomenes "acoso y derribo". El que passa és que, precisament perquè voldria una ERC realment eficaç, compromesa i decidida en la lluita per assolir la independència, em dol que hi hagi gent que se l'apropiïn portant-la pel camí del pedregar (millor que la teva expressió "acoso y derribo").
El que interessa saber és si les crítiques que es fan a ERC són encertades o no.
I al meu entendre, l'autor d'aquest blog es queda molt curt.
Publica un comentari a l'entrada