El Conseller Joaquim Nadal, actuant com a portaveu del Govern tripartit, ens deia ahir mateix que confiava que, amb la remodelació del Govern Zapatero, s’avançaria tant en els temes de finançament com en els traspassos pendents i en l’aplicació de l’Estatut. Un optimisme dels tres partits que formen la coalició de Govern que hom ha d’entendre com una salutació de cortesia políticament correcta. Altrament, no hi vegi cap base per a l’optimisme: La mateixa persona que havia bloquejat els traspassos pendents ara serà l’encarregada de bloquejar el traspàs bàsic que és el finançament; el President de l’autonomia que sortia més beneficiada amb la proposta de finançament de Solbes, ara s’ocuparà de l’equilibri territorial; i una persona tan significada políticament en contra de la diversitat lingüística de l’Estat, ara la tenim de Ministra de Cultura.
Sembla que l’aposta dels socialistes és enfortir el perfil polític del Govern, identificar l’Executiu espanyol amb l’Executiva del partit, traspassar pes polític de la Moncloa al carrer Ferraz. És possible que hi hagi moltes altres raons com a motivadores dels canvis ministerials, però també hi deu haver pesat la necessitat d’afrontar la resta de legislatura més des de la perspectiva de partit que d’un adequada gestió de Govern. L’actual política de negació de la legalitat vigent, transgredint reiterada i desvergonyidament el que marca l’Estatut, mentint més que no parlen i incomplint la paraula donada que ja ha perdut tot valor i credibilitat, es fa força insostenible com a mínim des de la perspectiva catalana. Les desafeccions poden arribar no ja al conjunt de la societat catalana, sinó a les mateixes files socialistes. I una manera d’aturar-ho serà apel·lant a la disciplina de partit.
No s’haurà de negociar amb la gasiveria d’un Ministre Solbes que pretenia aplicar les seves particulars tesis econòmiques de regateig amb les autonomies, sinó amb el President del Partit que els cridarà a l’ordre. És possible que hi hagi catalans que estiguin farts d’aquesta situació; però de ben segur que també n’estan farts els socialistes espanyols en veure que, en contra del que els havien promès, els seus col·legues catalans són incapaços de convèncer ni tan sols els socis de Govern. O millor dit, només han aconseguit convèncer-los de mantenir-se fidels a l’espera d’un miracle, que ara hauria de venir de la mà de Chaves. Caldrà veure fins a quin punt l’obediència i la disciplina de partit afecta també els socis minoritaris que els recolzen al Parlament i al Govern de la Generalitat.
Sembla que l’aposta dels socialistes és enfortir el perfil polític del Govern, identificar l’Executiu espanyol amb l’Executiva del partit, traspassar pes polític de la Moncloa al carrer Ferraz. És possible que hi hagi moltes altres raons com a motivadores dels canvis ministerials, però també hi deu haver pesat la necessitat d’afrontar la resta de legislatura més des de la perspectiva de partit que d’un adequada gestió de Govern. L’actual política de negació de la legalitat vigent, transgredint reiterada i desvergonyidament el que marca l’Estatut, mentint més que no parlen i incomplint la paraula donada que ja ha perdut tot valor i credibilitat, es fa força insostenible com a mínim des de la perspectiva catalana. Les desafeccions poden arribar no ja al conjunt de la societat catalana, sinó a les mateixes files socialistes. I una manera d’aturar-ho serà apel·lant a la disciplina de partit.
No s’haurà de negociar amb la gasiveria d’un Ministre Solbes que pretenia aplicar les seves particulars tesis econòmiques de regateig amb les autonomies, sinó amb el President del Partit que els cridarà a l’ordre. És possible que hi hagi catalans que estiguin farts d’aquesta situació; però de ben segur que també n’estan farts els socialistes espanyols en veure que, en contra del que els havien promès, els seus col·legues catalans són incapaços de convèncer ni tan sols els socis de Govern. O millor dit, només han aconseguit convèncer-los de mantenir-se fidels a l’espera d’un miracle, que ara hauria de venir de la mà de Chaves. Caldrà veure fins a quin punt l’obediència i la disciplina de partit afecta també els socis minoritaris que els recolzen al Parlament i al Govern de la Generalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada