Pàgines

dijous, 2 de juliol del 2009

La Llei d’Educació, per exemple

Catalunya s’ha dotat d’una bona Llei d’Educació. Aquesta afirmació seria molt discutible si l’analitzéssim punt per punt, i intentéssim esmenar-la com pretenia IC-V des d’una perspectiva ideològica d’esquerres, o des de la perspectiva funcionarial que ha motivat moltes, no totes, de les discrepàncies sindicals. L’afirmació és vàlida, però, en termes de país. I sobretot és una exemplificació de quina pot ser la via real de construcció de les estructures nacionals.

Si em deixessin triar, com a rampell sortit de l’estómac, hauria negat en l’articulat de la Llei qualsevol possibilitat que determinades escoles elitistes poguessin acollir-se als beneficis de les escoles concertades. Però és que aquest no és problema de l’Educació a Catalunya. L’element clau, i en aquest sentit ho han vist clar els partits nacionalistes espanyols, és garantir una escola al servei del país; per això ells hi han votat en contra. I no és només que la Llei compleixi els requisits essencials per a ser un bon instrument per a l’escola catalana, malgrat que pogués ser millorable des d’una perspectiva d’esquerres, sinó que obsedir-se en aquests matisos ideològics, que al capdavall es poden modular a través de la reglamentació i l’acció puntual de Govern, hauria pogut malbaratar tots els beneficis de la Llei, en tant que Llei de país.

Si encara algú es creu allò de “construir estructures d’Estat”, tot i que aquesta Llei d’Educació essent positiva tampoc es pot considerar com a tal, hem d’entendre que aquestes estructures d’Estat han d’incorporar inexcusablement les diferents sensibilitats majoritàries del país, de dretes i d’esquerres. El país, i naturalment qualsevol projecte sobiranista, no es pot construir com una opció ideològica de dretes o d’esquerres; aquesta opció és la que es traduirà després en l’acció de Govern, en l’aplicació de prioritats, però no en els acords bàsics i estructurals.

2 comentaris:

Arnau Martí ha dit...

Hola Josep,

crec sincerament que t'equivoques en valorar aquesta llei d'educació com una llei país, pel simple fet que ERC i PSC s'hagin pogut fer la foto amb l'Artur Mas. La oposició d'ICV a dos títols de la LEC és coherent entre el que ICV defensava quan estava a l’oposició i el que continua defensant dins el Govern d’Entesa.

Sembla mentida que aquesta llei tingui “l’honor dubtós” de ser la primera llei a l’Estat espanyol que estableix que la separació de nens i nenes és una opció amb dret a concert.

Sembla mentida també que un govern d'esquerres no aposti per la igualtat, la cohesió i la laïcitat. A mi personalment em sap greu que després d'un treball intens i de diàleg amb la comunitat educativa durant pràcticament un any i mig, i després del consens aconseguit al Pacte Nacional, el govern aprovi una llei amb la dreta nacional del país.

Crec que eliminar el debat esquerra-dreta, i continuar pensant que només existeix una catalunya nacionalista o no nacionalista és llast social i intel·lectual que és difícil de compendre. O que potser no tenim un país plural? que tothom pensa el mateix? jo crec que no, i per tant és normal que es facin evidents les discrepàncies socials i polítiques de l'esquerra i la dreta.

Anònim ha dit...

Estic molt d'acord amb tu pel que fa a la naturalesa poc d'esquerres d'aquesta llei. Ja deia que em semblava molt coherent la posició d'IC-V.
El que dic és que, per mi, el problema de l'Educació a Catalunya ara no és si es poden donar subvencions a escoles sexistes o que no aposti prou per la laïcitat, sinó que tinguem realment una educació al servei del país.
Tu mateix dius que no entens que un govern d"esquerres" faci una llei així... De veritat creus que tenim un Govern d'esquerres?
A mi em sembla molt bé que els partits d'esquerres marquin el seu perfil, perquè el país és plural i jo no vull eliminar el debat dreta-esquerra. Ara bé, per acabar fent polítiques de dretes, el que no vull és sacrificar polítiques de país.
Josep Romeu