Pàgines

dilluns, 31 d’agost de 2009

La grip A més imprevisible

Fa gaire bé mig any que les autoritats sanitàries estan alertades de l’abast i de la incidència que pot tenir a Europa la grip A. Per tant, han tingut temps suficient per a preparar tots els mecanismes necessaris per a fer-hi front, tret que alguna administració hagi estat tan irresponsable com per esperar a darrera hora per veure com organitzarà els centres hospitalaris, l’atenció primària i domiciliària, els efectes laborals a empreses privades, serveis públics i la mateixa administració, etc. Els qui, com sempre, en patiran tots els efectes sense cap dels recursos i de les atencions de què disposarem aquí són els pobles indígenes.

Hores d’ara ja s’han detectat els primers casos de contagi entre els indígenes de l’Amazònia. En concret, se sap de membres de la comunitat Matsigenka, a la regió peruana de Cusco que han contret la malaltia. Cal tenir en compte que aquestes comunitats indígenes, tot i que teòricament viuen en un cert aïllament, tenen contactes entre ells de manera que la infecció sense cap mesura de control ni informació es pot escampar com una taca d’oli. Si a Europa es parla que un percentatge altíssim de la població, que alguns xifren entre el 40 i el 50%, pot arribar a contraure la malaltia, aquest mateix percentatge en les comunitats indígenes pot ser molt més elevat i tenir efectes catastròfics. Els experts quantifiquen en quatre o cinc vegades més les possibilitats de contagi entre els membres de les comunitats indígenes, amb l’agreujant de no poder disposar no ja de la vacuna sinó ni dels medicaments antivirals per a fer-hi front. Amb l’element afegit, que pot ser devastador en aquests pobles, de la manca de defenses davant de malalties externes, a causa del seu aïllament. La mortalitat, doncs, pot ser exponencialment més alta que a casa nostra. Comunitats senceres es poden trobar afectades per la grip A, sense medicaments ni recursos per a combatre-la, però també sense mecanismes de suport extern per a atendre els malalts i procurar-los la mínima subsistència.

Però, això pot esdevenir-se a les comunitats indígenes de l’Amazònia o d’altres indrets del món que no són, ni de tros, la preocupació de societats benestants com la nostra. Aquí en tindrem prou en contemplar l’espectacle que ens estan donant els nostres governants, improvisant a cada pas i creant més alarmisme que no aportant solucions.