Pàgines

dimarts, 8 de desembre de 2009

Editorial conjunt i deshonestedat majúscula

Encara ressona l’impacte mediàtic que va tenir l’editorial conjunt de 12 diaris catalans en defensa de l’Estatut de Catalunya aprovat en referèndum pels ciutadans de forma àmpliament majoritària. La importància d’aquell editorial no radicava en el fet de posicionar-se a favor del text de l’Estatut, com pretenen blasmar-lo en ambients independentistes, sinó en el fet de considerar que no es pot coartar ni menystenir des de fora la llibertat i la voluntat expressada en referèndum pel poble de Catalunya. Tant se val que aquesta voluntat sigui la d’acceptar un text estatutari que molts considerem esquifit i insuficient, com si es tracta de pronunciar-se a favor de la independència de Catalunya.

Les raons esgrimides pels espanyols, i molt especialment per la premsa carronyera, eren tots uns altres. D’una banda, consideraven improcedent la pressió que s’exercia segons ells sobre un Tribunal Constitucional corromput políticament per ells mateixos, però de l’altra consideraven insòlit que 12 diaris es posessin d’acord per a publicar un mateix editorial. A la premsa ultra madrilenya, de l’ABC al Mundo, van carregar contra el que segons ells era inacceptable des del punt de vista periodístic: que diaris tan diferents es posessin d’acord per a pronunciar-se sobre una qüestió cabdal per a Catalunya. El diari El País, en canvi, es va mostrar més moderat, no pas perquè sigui menys nacionalista que els altres, sinó perquè ja sabia que el fet no tenia res d’insòlit, i que s’estava preparant una altra acció semblant en l’àmbit de la premsa internacional, i que ells subscriurien.

56 diaris de 45 països d’arreu del món, entre ells el diari El País, han repetit la iniciativa d’un editorial conjunt, aquesta vegada per a reclamar que a Copenhaguen es prenguin mesures reals i serioses contra el canvi climàtic. En aquest cas, aquella mateixa premsa carronyera que considerava un despropòsit periodístic l’elaboració d’un editorial conjunt, no solament no repeteix les acusacions, sinó que tornen a parlar d’un fet sense precedents. Ni coherència amb les acusacions anteriors, ni rectificació o reconeixement de la seva espifiada. La seva dignitat i professionalitat periodística no dóna per tant.