L’ensarronada de la unitat

El President de la Generalitat, que de fet no actua sinó com a president del PSC, ens l’ha tornada a jugar. Quan se li demanava que en tant que President encapçalés una resposta unitària de les forces polítiques davant d’una previsible sentència hostil del Tribunal Constitucional, ell s’hi negava en rodó, adduint d’una banda que no calia fer res fins que es sabés el contingut de la sentència i, de l’altra, que en qualsevol cas el que tocaria fer, segons ell, seria acatar-la. El que no volia de cap de les maneres és que hi hagués un front comú en defensa del país, si això volia dir haver d’enfrontar-se amb els seus superiors de Madrid. Ara ha pres la iniciativa, però amb trampa.

L’editorial conjunt d’ara fa unes mesos en què els principals mitjans de comunicació s’avançaven a demanar una actitud de dignitat per Catalunya, en defensa de l’Estatut que havia votat majoritàriament la ciutadania, podia presentar-se des de l’independentisme com una maniobra per a donar suport a un text tant de mínims que qualsevol retallada resultaria insultant. Però era un punt de partida que posava de manifest que una acció unitària de gran envergadura podria fer trontollar la posició de força dels poders espanyols. Algú, potser a partir de les Consultes Populars dels 13 de desembre, els deu haver fet adonar que davant de la deliberada passivitat del Govern de la Generalitat, la resposta unitària de la societat civil podria prendre un caire molt més nacional. Una cosa és que l’estratègia socialista passés per mantenir en silenci el Govern, cosa que els ha resultat escandalosament fàcil, i a l’hora de la veritat mostrar una lleu disconformitat amb el contingut de la retallada de l’estatut, per acabar ajupint el cap i servilment acatar la sentència del Constitucional; però una altra és que la seva intencionada inacció deixés la via lliure a la societat civil per a mobilitzar-se.

Entenc que aquest és el sentit de la iniciativa del President del Partit dels Socialistes, que ja va començar amb el discurs de Cap d’Any, estrictament de partit. Un cop aconseguit que els socis de Govern es fessin còmplices del silenci i la passivitat institucional, calia frenar també la societat civil. I una manera de fer-ho ha estat comminar-los a seguir el seu lideratge, en nom d’una unitat amb la qual només combrega el Partit dels Socialistes, més que per a emprendre accions reals de rebuig a la sentència per acabar acatant-la tots plegats.