Pàgines

dimecres, 3 de març de 2010

Aval a la Llei de Consultes

El dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que havia sol·licitat el Partit Popular com a mesura per a alentir el procés d’aprovació de la Llei de Consultes Populars, ha acabat avalant en línies generals els projecte de Llei del Govern. L’estratègia del Partit Popular no els ha sortit bé, perquè en aquest cas el Consell de Garanties Estatutàries ha elaborat el seu dictamen en un termini raonable; si hagués estat el Tribunal Constitucional, d’acord amb l’estratègia del PP, aquest hauria desat el dictamen en un calaix per tal d’obstaculitzar-ne la seva aprovació, tal com està fent amb molts dels recursos que té pendents de resoldre.

No ha sorprès a ningú, ni al PP, que el dictamen confirmi que la Llei s’emmarca dins del que estableix l’Estatut i sobretot la Constitució. D’això em queixava: que sigui amb una llei catalana que ratifiquem la limitació que ens imposa la Constitució espanyola. Perquè una cosa seria en un moment donat apel·lar a la legitimitat dels catalans per a fer una Consulta que no autoritzaria el Govern espanyol, i que per tant s’hauria de fer al marge de la llei espanyola, í l’altra que en proposar aquesta consulta contravinguéssim una llei catalana, cosa que ens trauria la legitimitat per a fer-ho. Però el dictamen del Tribunal de Garanties Estatutàries, precisament en aquest punt, va una mica més enllà i qüestiona el projecte de Llei en un aspecte que no és menor ni trivial, encara que algú el vulgui passar per alt. El Consell de Garanties Estatutàries qüestiona que la llei catalana adjudiqui al Govern espanyol la facultat d’autoritzar finalment les propostes de referèndums; perquè una cosa és que la Constitució digui que aquesta és una facultat de l’Estat i l’altra que sigui una Llei catalana la que estableixi quina institució de l’Estat hauria d’autoritzar-los. El dictamen explicita que “La llei catalana no hauria de manifestar quin òrgan de l'Estat és l'encarregat d'aprovar l'autorització, ja que podria efectivament ser el Govern, però també el Congrés dels Diputats o, fins i tot, les Corts Generals”. I per què no un altre organisme de l’Estat?.

Per suposat que els constitucionalistes convençuts modificaran el projecte de Llei de Consultes deixant que sigui l’Estat, en genèric i sense precisar-ne quin organisme, el que hagi d’autoritzar les propostes de referèndums. I és aquí on, si seguim al peu de la lletra el dictamen, en la mesura que la Generalitat és una administració de d’Estat, podria autoatribuir-se aquesta facultat. Naturalment que els Constitucionalistes espanyols que, quan els convé, bé atribueixen a les administracions autonòmiques el caràcter d’institucions d’Estat, ara ens negarien en rodó aquesta facultat. Però sempre és millor que ens la neguin ells que no partir d’una autonegació.

3 comentaris:

RicardM ha dit...

El dictamen del Consell de Garanties Estaturies ha resultat ser més progresista que la llei de consultes populars gestada a Calabria. Gestada pels mateixos que no van admetre a trámit la ILP per l'autodeterminació tot dient que el tema ho solventaba precissament la nova i flamant llei. Els mateixos que ara demanen a la militancia si els sembla be que Esquerra (ex ERC)defensi l'autodeterminació. No entenc res de res!
Salutacions cordials.

Pere Aragonès ha dit...

Benvolgut Josep, em dic Pere Aragonès i sóc diputat al Parlament per Esquerra. Durant aquests mesos he estat el responsable d'acabar de redactar la Llei de Consultes Populars.
Els límits de la Constitució Espanyola estan presents a la llei perquè només som 21 diputats del Parlament els que estem disposats a trencar amb Espanya. Mentre no tinguem majoria, haurem d'aprofitar les escletxes, i aquesta llei ho aprofita. De fet, el govern espanyol només es pot oposar a un referèndum per una qüestió jurídica (sentència del Tribunal Suprem de 23/09/2008, on anul·lava la negativa de l'estat a autoritzar un referèndum i l'obligava a donar-hi el vist-i-plau). Si sabem fer la pregunta adequada ens en podem sortir (només recorda el que va dir en López Tena al Parlament fa unes setmanes).
Per qualsevol altra qüestió relacionada amb la llei estic a la teva disposició. Salut!

Josep Romeu ha dit...

Benvolgut Pere,
Respecto la teva posició i la del López Tena, però crec que és un error que, per Llei catalana establim les limitacions constitucionals. Perquè ara ja no podrem dir que són les lleis espanyoles les que no ens permeten consultar sobre temes que no són de competència de la Generalitat, sinó que ho dirà una llei del Parlament català.
Tant de bo jo vagi equivocat, i d'aquí a un temps aquesta llei ens serveixi per alguna cosa més que per consultar sobre els tramvies de la Diagonal, i sobretot que no sigui aquesta llei l'argument dels espanyols per a negar-nos el dret a decidir.