Pàgines

dimecres, 31 de març de 2010

Burla al comú dels mortals

Resulta certament insòlit que en una resolució judicial s’hi llegeixin expressions iròniques i impressions personals o aïrades, com les que signava el jutge que porta el cas Palma-Arena en inculpar l’ex president popular Jaume Matas. Però la gent del Partit Popular difícilment gosarà protestar perquè saben que aquestes expressions del jutge són fruit del descarament del seu company de partit i de l’evidència dels fets.

Jaume Matas, segons el jutge, ha vingut a burlar-se de tothom amb explicacions inversemblants. Però aquesta no és pas una actitud nova per part de la dreta mallorquina. Ho va fer durant molts anys, quan era al Govern fent tàndem amb Unió Mallorquina. Els abusos i les conxorxes per enriquir-se eren evidents i denunciats a diari pels partits de l’oposició i en general per la societat illenca; però ningú els feia cas. La corrupció és generalitzada al Partit Popular, i de sobres coneguda per la cúpula de Madrid, però ells confien que, com a València, jutges amics, comprats o apartats de les investigacions, els faran sortir airosos de la situació i no els afectarà a l’hora de guanyar les properes eleccions espanyoles. Deu tenir raó el jutge quan afirma que Jaume Matas, en les seves declaracions, es burla dels mortals; però la principal burla és la que ens fa el Partit Popular, pretenent fer-nos creure que no sabien de les actuacions dels seus presidents autonòmics, Camps i Matas, que els pagaven les campanyes, o del màxim responsable de finances del partit involucrat en el cas Gurtel al costat d’altres dirigents populars.

I la burla final vindrà quan una part important dels electors els faran confiança, sabent amb quina mena de gent se l’estan jugant. Certament, bona part de la població conservadora, a l’estil de Homer Simpson televisiu, no té cap inconvenient en donar suport a gent corrupte si creu que amb ells en pot sortir beneficiada. Entre l’electorat d’esquerres, la corrupció és molt mal vista i se sanciona amb una retirada del suport a les urnes; entre l’electorat de dretes, en canvi, aquesta mateixa corrupció no deixa de ser un indicador ben valorat per la capacitat per a sortir-se’n de totes, com faria ell si pogués. Com hem vist a Itàlia amb Berlusconi, també aquí per més que la corrupció sigui generalitzada al Partit Popular, tenen molts números per a guanyar les eleccions a València, a les Illes i a l’Estat espanyol. És com a mínim una burla als mortals honestos, que potser no són majoria.