Va de pederastes

Els escàndols se succeeixen sense interrupció, com si algú hagués obert l’aixeta informativa. No és només a Irlanda, sinó a tota Europa i als Estats Units. I no es tracta de casos molt aïllats i puntuals, sinó d’accions premeditades i de forma continuada. L’Església Catòlica, amb el Papa al capdavant, està implicada per acció, omissió o encobriment en molts casos de pederàstia, que fins ara s’havien mantingut més o menys amagats de l’opinió pública. Sembla que els mitjans de comunicació, o almenys alguns, han començat a perdre la por i a explicar el vergonyant encobriment que en feia l’Església.

Aquell mateix Papa que repartia bufetades als religiosos que al tercer Món tenien la gosadia de posar-se al costat del pobres, beneïa organitzacions com els Legionarios de Cristo presidits per un individu, Marcial Maciel, amb un historial ben galdós, on entre altres perles hi havia la pederàstia. I per escarni dels qui encara tenen un mínim de bona fe, alguns pretenen portar als altars un Papa d’aquesta baixesa moral. Però no és millor, pel que sembla, el seu successor, també implicat en casos d’encobriment de les pràctiques de pederastes. Com en un règim feudal, encara hi ha qui considera aquest un afer intern de l’Església, com si fos suficient el fet d’apartar algun dels sacerdots pederastes del seu exercici o simplement traslladar-lo a una altra parròquia, en lloc de portar-lo davant de la justícia. A ells i als seus encobridors; sigui quin sigui el color del birret.

Una cosa és l’acció de la Justícia que hauria d’actuar amb la mateixa contundència amb què actua en els altres casos. I una altra és la reacció que caldria esperar dels creients mínimament honestos, que també n’hi deu haver. Quina credibilitat i quina autoritat moral tindran per a difondre una concepció moral cristiana si ells mateixos consenten el manteniment d’una jerarquia implicada en delictes d’una immoralitat flagrant.