Som a la recta final, sembla. El tribunal Constitucional sap que no pot ajornar més la seva sentència sobre l’Estatut, perquè són conscients que ningú es creu que hagin tardat tants anys per la feinada en l’elaboració del dictamen; ells saben que s’han posat excessivament en evidència, obeint les consignes dels dos partits majoritaris, i encallats no pas per dificultats tècniques sinó per la dinàmica que es porten PP i PSOE en la seva particular lluita pel poder. Hores d’ara, al marge del que digui la sentència, el que han demostrat els membres d’aquest Tribunal és la seva incapacitat professional i la seva nul·la honestedat personal. Només una cosa pot arribar a posar d’acord PP i PSOE per a redactar una sentència sobre l’Estatut consensuada entre ells: és la por a què tant la seva indecisió, com la conclusió a què cada partit voldria arribar, acabi perjudicant el seu projecte d’Espanya.
Els grans mitjans de comunicació, i fins i tot les fonts oficials, reconeixen l’existència dels dos grups de magistrats, afins a un o altre partit, i que la mateixa incapacitat per a arribar al consens a l’hora de fer la preceptiva (i vulnerada) renovació del Tribunal és la que també els ha impedit fins ara consensuar el dictamen sobre l’Estatut. Un reconeixement públic de la manca d’independència d’aquest Tribunal, que a qualsevol país democràtic seria motiu suficient per a inhabilitar-lo. Ahir, els mitjans de comunicació ja no parlaven de “filtracions” sinó de “fonts directes” del mateix Tribunal, cosa impensable perquè les deliberacions són secretes; però tothom sap que, interessadament, durant tot aquest temps han anat traient “filtracions” bàsicament per veure quina podria ser la resposta política i social de la seva sentència. Ahir, a més, s’afirmava públicament que els membres del Tribunal, no solament acabaven d’ultimar els darrers detalls del dictamen sinó que en valoraven les conseqüències polítiques que podria tenir, cosa absolutament inversemblant en un Tribunal independent dels poders polítics. Però aquest no és el cas.
Potser conscients d’això, els constitucionalistes catalans, feien també ahir un darrer intent de pressió en aquest sentit. El President Montilla parlada de 'la inviabilitat del projecte espanyol sense una Catalunya que vegi reconeguda la seva realitat nacional i respectada la seva aportació', i Miquel Roca advertia que la principal víctima d’una sentència negativa seria el mateix Estat Espanyol. No dubto que aquesta serà la motivació bàsica del sentit de la sentència i de l’abast de la retallada. Els arguments jurídics en un tribunal corromput seran el de menys.
Els grans mitjans de comunicació, i fins i tot les fonts oficials, reconeixen l’existència dels dos grups de magistrats, afins a un o altre partit, i que la mateixa incapacitat per a arribar al consens a l’hora de fer la preceptiva (i vulnerada) renovació del Tribunal és la que també els ha impedit fins ara consensuar el dictamen sobre l’Estatut. Un reconeixement públic de la manca d’independència d’aquest Tribunal, que a qualsevol país democràtic seria motiu suficient per a inhabilitar-lo. Ahir, els mitjans de comunicació ja no parlaven de “filtracions” sinó de “fonts directes” del mateix Tribunal, cosa impensable perquè les deliberacions són secretes; però tothom sap que, interessadament, durant tot aquest temps han anat traient “filtracions” bàsicament per veure quina podria ser la resposta política i social de la seva sentència. Ahir, a més, s’afirmava públicament que els membres del Tribunal, no solament acabaven d’ultimar els darrers detalls del dictamen sinó que en valoraven les conseqüències polítiques que podria tenir, cosa absolutament inversemblant en un Tribunal independent dels poders polítics. Però aquest no és el cas.
Potser conscients d’això, els constitucionalistes catalans, feien també ahir un darrer intent de pressió en aquest sentit. El President Montilla parlada de 'la inviabilitat del projecte espanyol sense una Catalunya que vegi reconeguda la seva realitat nacional i respectada la seva aportació', i Miquel Roca advertia que la principal víctima d’una sentència negativa seria el mateix Estat Espanyol. No dubto que aquesta serà la motivació bàsica del sentit de la sentència i de l’abast de la retallada. Els arguments jurídics en un tribunal corromput seran el de menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada