Pàgines

divendres, 28 de maig de 2010

L’avantatge de no ser bosquimans

Sovint ens queixem de les nostres penes, dels mals governants o de les condicions que ens imposen els qui ostenten el poder, sense pensar que en certa manera som uns privilegiats. Els mateixos que per activa o per passiva van generar la crisi ara ens poden retallar el sou, congelar les pensions, eliminar o rebaixar prestacions socials, i tot per a poder-ne pagar la factura i per assegurar que ells continuaran repartint-se els beneficis. Però estem de sort; aquestes mesures contra els ciutadans es prenen “democràticament” en nom d’unes fabulacions abstractes denominades “pressions dels mercats”, “reformes estructurals”, “confiança del sistema financer”... i ens deixen escollir entre el desastre o el caos. Els bosquimans de Botswana no tenen tanta sort.

Ahir, estava previst que l’exèrcit i la policia de Botswana entressin a la reserva del Kalahari Central per a foragitar-ne els bosquimans que hi viuen. Fins ara, eren completament oblidats per part del Govern i no rebien cap mena d’ajuda ni de prestació social; estaven relegats en una zona inhòspita d’escàs interès. Els bosquimans tampoc demanaven gran cosa, només que els deixessin viure a la seva manera en el seu espai natural. Fins que algú va descobrir que entorn de les seves terres podia haver-hi diamants. Aquelles terres inhòspites a les quals es trobaven relegats els bosquimans van començar a ser cobejades pel Govern, i sobretot per interessos empresarials forans. Els van prohibir l’accés a l’aigua, i davant de la resistència dels bosquimans han optar per enviar-hi l’exèrcit. Al darrere de l’operació de neteja, d’eliminació física dels resistents, hi ha l’empresa Gem Diamonds, líder mundial en extracció de diamants i amb seu a Londres. L’acció del Govern de Botswana té, doncs, el suport i l’assessorament europeu, confiant que la notícia passi desapercebuda perquè els mitjans de comunicació de casa nostra tenen altres centres d’interès que els d’aquesta colla d’arreplegats bosquimans de baixa estatura, incapaços d’entendre el benefici que contenen les seves terres.

Realment, estem de sort. Els interessos financers i de les grans empreses, a nosaltres, ens imposen unes condicions cada vegada més oneroses, ens obliguen a carregar amb el cost de la crisi que ells han generat, però ho fan educadament amb una cobertura legal i simulant encara que ens castiguen a fi de bé. Els ho hem d’agrair. Als bosquimans, en canvi, perduts en un racó de món fora de les mirades indiscretes, poden ser massacrats sense contemplacions. Però al darrere no hi ha només un govern sense escrúpols, que deu cobrar la seva comissió per netejar-los el territori, sinó els mateixos interessos econòmics que mouen l’escena mundial, la mateixa pressió dels mercats i el mateix afany de beneficis dels mateixos de sempre. Entre els bosquimans i nosaltres hi ha una diferència substancial en les formes, però en el fons tenim els mateixos botxins.
Amb noms i cognoms, i seu social coneguda.