Pàgines

dijous, 8 de juliol de 2010

Perquè no volem cap victòria de la Roja

És curiós que n’hi hagi que se sorprenguin no ja del poc interès que ens suscita la selecció espanyola de futbol, sinó la predisposició a esperar la victòria de qualsevol adversari, tant de val que sigui Suïssa, Paraguai, Alemanya o Holanda. No cal dir que entenc que els professionals no pugui deixar passar una oportunitat com aquesta de participar en un mundial, sigui quina sigui la seva opinió personal sobre el dret dels catalans a tenir les nostres seleccions nacionals. I entenc també, encara que hi discrepi, que alguns aficionats facin el raonament de dir que, mentre no tinguem la “nostra”, aquesta és on juguen els futbolistes de casa, i més en aquesta ocasió en què el pes dels jugadors del Barça hi és decisiu.

I no és una qüestió de radicalisme, ni tan sols d’independentisme; que ho diguin els nacionalistes espanyols que saben dels problemes que els han posat les institucions catalanes governades pels socialistes per a poder exhibir el seu fervor patriòtic al costat de la Roja. No deu pas ser que els socialistes s’hagin transformat de cop, sinó que saben que això és com posar-se una bandera espanyola a la solapa; ningú ho interpreta d’altra manera que un forma d’ostentació d’una ideologia ultra; fins i tot a Madrid, té aquesta connotació. Es podria argumentar, i suposo que n’hi ha que ho fan, que no participant-hi la nostra selecció tant se val anar a favor dels uns com dels altres... i si en la Roja hi ha molts catalans. Però és que no es tracta que els catalans no tinguem representació al Mundial de Sud-àfrica, com no n’hi tenen altres seleccions estatals que no han passat les fases prèvies, o no n’hi tenen altres nacions sense Estat propi. Nosaltres sí que tenim Estat; el que passa és que tenim un Estat que ens és hostil. Tant de bo, com a pas intermedi, poguéssim ser una “nació sense Estat”! .

D’exemples en trobaríem a diari, i ara ens n’acaben d'oferir un altre de ben il·lustratiu. Durant la Presidència espanyola de la Unió europea, el Govern espanyol va vetar la presència de la Generalitat en una Conferència europea de Joventut que es va celebrar a Jerez de la Frontera. Només ha calgut el relleu en la Presidència de torn europea, que a partir de l’1 de juliol recau en Bèlgica, perquè tot tornés a una certa normalitat, almenys en aquest camp, i la Secretaria de Joventut de la Generalitat tornés a ser convidada en la Conferència europea que es celebra aquests dies a Gant. Bèlgica, com Espanya, tampoc és el nostre Estat; però com a mínim no ens és hostil. Aquesta és la diferència que fa que puguem animar qualsevol selecció de futbol abans que l’espanyola.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

La manifestació d'avui ha estat un fracàs de l'autonomisme. Montilla i Herrera han fet el ridícul. 1 milió i mig de catalans demanant la independència, mentre Montilla i Herrera demanaven l'Estatut.

Anònim ha dit...

Holanda no s'ha presentat al mundial. Espanya juga demà contra Països Baixos i no contra Holanda que és una província dels Països Baixos. Dir Espanya-Holanda és com si els nerlandesos digueren que juguen contra Andalusia i no contra Espanya.

Josep Romeu ha dit...

Ànònim,
tens raó en l'apreciació que Holanda és una regió dels Països Baixos. Però tothom sap, i tothom utilitza, el terme Holanda com a sinònim dels Països Baixos (mira la premsa i ho veuràs).
I no és comparable amb la utilització d'Andalusia com a sinònim d'Espanya, perquè això no ho fa ningú (en tot cas, aquesta confusió pot existir amb el terme Castella), ni tan sols és equiparable a la diferència (sovint també confosa) entre Anglaterra i la Gran Bretanya, perquè ells saben que té unes connotacions molt diferents, que no té la precisió entre Holanda i Països Baixos.
De tota manera, gràcies per la precisió.