La professionalització de les campanyes electorals ja ve de lluny. De la mateixa manera que un fabricant de sabons o de iogurts no es tanca al seu despatx per a elaborar i decidir com ha de ser la campanya publicitària, sinó que ho encarrega directament a una empresa especialitzada, els partits polítics feien el mateix. I dic “feien” perquè, mirant alguns eslògans de precampanya hom diria que n’hi ha que han decidit emprendre la direcció publicitària pel seu compte. I això sembla més evident en aquells partits que lluiten desesperadament per salvar-se de la desfeta anunciada, com si davant l’evidència no els quedés altra alternativa que la d’assumir-ne directament la responsabilitat.
Els publicistes professionals saben que han de trobar un bon esquer per a atraure el públic al producte, i per això tan important és tenir en compte les característiques del públic a qui va adreçat el missatge com les característiques de producte en si. Un exemple el tindríem en aquell cartell socialista de l’”increïble home normal”, en què es presentava José Montilla disfressat de Superman. No cola. Ni pel perfil del votant socialista ni molt menys pel perfil del President de la Generalitat. Dubto que cap empresa professional de la publicitat hagués tingut aquesta pensada.
Un recurs habitual en el món de la publicitat és el de cercar frases amb doble sentit, de manera que si en un sentit el producte és bo, en l’altre encara és millor; t’ho miris com t’ho miris, aquell és el producte ideal. I aquí també trobem alguns eslògans preelectorals que tenen tot l’aire de ser amateurs, en la mesura que han oblidat que en aquests casos cal tenir molt en compte que el doble sentit no pugui tenir una interpretació negativa. Quan des d’Esquerra, per exemple, es fa gala del vot republicà com el vot de la “gent valenta”; compte!, perquè més d’un pot interpretar que “s’ha de ser valent per votar Esquerra!”, a aquestes alçades. I quan els socialistes exhibeixen el lema que “ser català és treballar dur i amb les idees clares” més d’un pot interpretar que els socialistes ja tenen assumit que pel fet de ser catalans hem de treballar dur, més dur que els altres, perquè una part dels nostres diners se’ls queden a Madrid.
En política, més que en l’àmbit comercial, s’ha de tenir en compte també la campanya dels adversaris. A l’enemic més fort se l’ha de fustigar, però al feble val més oblidar-lo, ja que altrament és fer-li propaganda. I això darrer és el que estan fent, de forma ben conscient, molts mitjans de comunicació amb el partit xenòfob de Josep Anglada, a qui estan regalant milions i milions en publicitat gratuïta, encara que sigui aparentant que l’ataquen.
O és l’efecte contrari a l’esperat que pot tenir un dels darrers eslògans del PSC autoafirmant-se com a “ni independentista, ni de dretes”; quan totes les enquestes assenyalen una forta davallada d’Esquerra i una tímida o dubtosa aparició d’alguna altra força independentista, aquest eslògan el que fa és situar l’independentisme en un lloc molt més central del que li donen les enquestes. Està clar que també podria ser que en lloc de referir-se a què el PSC es troba al mig, entre la dreta convergent i l’independentisme republicà, en realitat es referís a què és molt diferent de CiU a qui els socialistes considerarien independentista i de dretes. En aquest darrer cas el que fallaria és la credibilitat que ha de tenir qualsevol lema publicitari. Perquè, avui per avui, no és creïble ni presentar CiU com a independentista ni presentar els socialistes com a partit d’esquerres.
Els publicistes professionals saben que han de trobar un bon esquer per a atraure el públic al producte, i per això tan important és tenir en compte les característiques del públic a qui va adreçat el missatge com les característiques de producte en si. Un exemple el tindríem en aquell cartell socialista de l’”increïble home normal”, en què es presentava José Montilla disfressat de Superman. No cola. Ni pel perfil del votant socialista ni molt menys pel perfil del President de la Generalitat. Dubto que cap empresa professional de la publicitat hagués tingut aquesta pensada.
Un recurs habitual en el món de la publicitat és el de cercar frases amb doble sentit, de manera que si en un sentit el producte és bo, en l’altre encara és millor; t’ho miris com t’ho miris, aquell és el producte ideal. I aquí també trobem alguns eslògans preelectorals que tenen tot l’aire de ser amateurs, en la mesura que han oblidat que en aquests casos cal tenir molt en compte que el doble sentit no pugui tenir una interpretació negativa. Quan des d’Esquerra, per exemple, es fa gala del vot republicà com el vot de la “gent valenta”; compte!, perquè més d’un pot interpretar que “s’ha de ser valent per votar Esquerra!”, a aquestes alçades. I quan els socialistes exhibeixen el lema que “ser català és treballar dur i amb les idees clares” més d’un pot interpretar que els socialistes ja tenen assumit que pel fet de ser catalans hem de treballar dur, més dur que els altres, perquè una part dels nostres diners se’ls queden a Madrid.
En política, més que en l’àmbit comercial, s’ha de tenir en compte també la campanya dels adversaris. A l’enemic més fort se l’ha de fustigar, però al feble val més oblidar-lo, ja que altrament és fer-li propaganda. I això darrer és el que estan fent, de forma ben conscient, molts mitjans de comunicació amb el partit xenòfob de Josep Anglada, a qui estan regalant milions i milions en publicitat gratuïta, encara que sigui aparentant que l’ataquen.
O és l’efecte contrari a l’esperat que pot tenir un dels darrers eslògans del PSC autoafirmant-se com a “ni independentista, ni de dretes”; quan totes les enquestes assenyalen una forta davallada d’Esquerra i una tímida o dubtosa aparició d’alguna altra força independentista, aquest eslògan el que fa és situar l’independentisme en un lloc molt més central del que li donen les enquestes. Està clar que també podria ser que en lloc de referir-se a què el PSC es troba al mig, entre la dreta convergent i l’independentisme republicà, en realitat es referís a què és molt diferent de CiU a qui els socialistes considerarien independentista i de dretes. En aquest darrer cas el que fallaria és la credibilitat que ha de tenir qualsevol lema publicitari. Perquè, avui per avui, no és creïble ni presentar CiU com a independentista ni presentar els socialistes com a partit d’esquerres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada