Un o dos mesos enrere, semblava que hi havia dues noves forces independentistes que competien més o menys en un pla d’igualtat per a ocupar un espai independentista que podia haver deixat l’erràtica política d’Esquerra. Solidaritat jugava amb l’avantatge del carisma de Joan Laporta, així com la capitalització de les consultes populars per la independència, mentre que Reagrupament comptava amb un any d’avantatge i tota una estructura territorial més consolidada. Les enquestes indicaven que totes dues forces podien tenir problemes a l’hora d’entrar al Parlament, però sense establir unes diferències excessives entre ambdues formacions.
Ara, el panorama ha canviat radicalment. És cert que l’entrada de Solidaritat ha estat pels pèls, però un cop a dins disposa ja de la visualització mediàtica permanent que li dóna el fet de ser un partit parlamentari; mentre que el grup de Carretero ho tindrà molt difícil per a sobreviure, per més que la seva executiva decidís tirar endavant amb el projecte. Les poques possibilitats que tindrà el metge de Puigcerdà d’aparèixer en els mitjans de comunicació seran fonamentalment per alguna atzagaiada que tampoc li farà cap bé. És el cas de les darreres declaracions en què titllava d’imbecil·litat la possibilitat de candidatures municipals independentistes on s’hi apleguessin grups diversos. Pot tenir més o menys raó quan afirma que justament les municipals són les eleccions en què el perfil independentista dels candidats té menys transcendència, tot i que obviï que les aliances municipalistes podrien posar les bases per a un posterior acord d’àmbit nacional. Però, en qualsevol cas, les seves declaracions, ara i amb aquesta contundència, sonen a rebequeria de qui se sap postergat.
Però, compte, perquè un mal pas del grup de Laporta també ho podria malmetre tot. Suposo que són conscients que hi ha qui espera amb ganes poder llançar-los els gossos al més mínim error. Un pacte amb ERC pot ser titllat aviat de claudicació. Precisament, l’aparició de Solidaritat tenia sentit per les renúncies d’esquerra!. Però una negativa al pacte, si després no es poden garantir uns mínims resultats, també pot ser una decisió fatal. A més d’un devia sorprendre que a Solidaritat s’hi afegís un grup com el PSAN de Josep Guia, que encara té la falç i el martell com a carta de presentació, quan Laporta se l’associa més aviat al liberalisme més radical de Xavier Sala Martín. Josep Guia és un gat vell de la política, pràcticament desaparegut del mapa polític, però que ara podria trobar una nova via per a ressorgir tot creant més d’un problema a Solidaritat. No cridem el mal temps, i fem un vot de confiança perquè la gent de Solidaritat sigui capaç de gestionar tanta diversitat ideològica que només té en comú, i que no és poc, la voluntat independentista.
Ara, el panorama ha canviat radicalment. És cert que l’entrada de Solidaritat ha estat pels pèls, però un cop a dins disposa ja de la visualització mediàtica permanent que li dóna el fet de ser un partit parlamentari; mentre que el grup de Carretero ho tindrà molt difícil per a sobreviure, per més que la seva executiva decidís tirar endavant amb el projecte. Les poques possibilitats que tindrà el metge de Puigcerdà d’aparèixer en els mitjans de comunicació seran fonamentalment per alguna atzagaiada que tampoc li farà cap bé. És el cas de les darreres declaracions en què titllava d’imbecil·litat la possibilitat de candidatures municipals independentistes on s’hi apleguessin grups diversos. Pot tenir més o menys raó quan afirma que justament les municipals són les eleccions en què el perfil independentista dels candidats té menys transcendència, tot i que obviï que les aliances municipalistes podrien posar les bases per a un posterior acord d’àmbit nacional. Però, en qualsevol cas, les seves declaracions, ara i amb aquesta contundència, sonen a rebequeria de qui se sap postergat.
Però, compte, perquè un mal pas del grup de Laporta també ho podria malmetre tot. Suposo que són conscients que hi ha qui espera amb ganes poder llançar-los els gossos al més mínim error. Un pacte amb ERC pot ser titllat aviat de claudicació. Precisament, l’aparició de Solidaritat tenia sentit per les renúncies d’esquerra!. Però una negativa al pacte, si després no es poden garantir uns mínims resultats, també pot ser una decisió fatal. A més d’un devia sorprendre que a Solidaritat s’hi afegís un grup com el PSAN de Josep Guia, que encara té la falç i el martell com a carta de presentació, quan Laporta se l’associa més aviat al liberalisme més radical de Xavier Sala Martín. Josep Guia és un gat vell de la política, pràcticament desaparegut del mapa polític, però que ara podria trobar una nova via per a ressorgir tot creant més d’un problema a Solidaritat. No cridem el mal temps, i fem un vot de confiança perquè la gent de Solidaritat sigui capaç de gestionar tanta diversitat ideològica que només té en comú, i que no és poc, la voluntat independentista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada